Com vola el temps! Ja estem al mes de juny! Sembla que fa 4 dies vam començar l'any 2026.
Avui vull parlar-vos d'un tema que m'ha fascinat descobrir: el col·lagen per a la pell.
Fa unes setmanes, tornant a casa amb unes amigues després de fer una reunió per parlar de la neteja de fetge de 21 dies, vora d’uns contenidors d’escombraries, em va cridar l’atenció una banqueta. Era de color blanc brut blavós, tenia un braç i un barrot del peu trencats. Tot i això jo hi vaig veure potencial i, entre totes les companyes, em van ajudar a carregar-la al cotxe.
Quan en Raimond em va veure aparèixer a casa amb la banqueta, em va mirar i em va dir: «Ja has tornat a recollir un trasto? Què en vols fer, d'això?».
Amb una mica de paciència, la vaig polir, en vaig reparar l'estructura, li vaig aplicar betum de Judea per donar-li aquest to envellit i la vaig engomar. Ara llueix preciosa a l'escala principal de casa.
Mentre l'arreglava, em va venir una reflexió al cap: si som capaços de restaurar l'estructura d'un moble vell, reforçar-ne els pilars i donar-li una segona vida, per què ens costa tant fer el mateix amb la nostra pròpia bastida interna?
Fa uns quants anys que sento a parlar que hi ha gent que pren col·lagen, però com que afortunadament no tinc problemes articulars, no hi havia aprofundit mai. Però ara el tema m'ha atrapat per una raó ben diferent, i al llarg d'aquest article us n'explicaré el motiu.
¿Saps quants tipus existeixen i quin és el millor col·lagen per a la pell?
El col·lagen no és només un suplement de moda; és la proteïna més abundant del nostre cos. Imagina't que és com la "cola" o la bastida que manté units tots els nostres teixits. El problema és que, a partir dels 25 o 30 anys, el nostre cos en va disminuint la producció de forma natural, i és llavors quan comencem a notar que la pell perd fermesa o que les articulacions es queixen. En el cas de les dones, aquest procés pateix una caiguda en picat amb l'arribada de la menopausa: durant els primers cinc anys es pot arribar a perdre fins a un 30% del col·lagen de la nostra pell, i a partir d'aquí la reducció continua a un ritme d'un 2% cada any aproximadament.
Encara que s'han identificat fins a 28 tipus diferents de col·lagen al cos humà, n'hi ha tres que són els protagonistes absoluts. I aquí és on la ciència em va fer pensar directament en la meva “banqueta restaurada.”
Tal com explica el Dr. Stephen Nugent (Director de Ciència de Mannatech), per entendre la nostra pell i teixits hem d'entendre els seus pilars fonamentals:
- Tipus I (L'Estructura): Fent un símil amb el moble, seria la fusta massissa. És el més abundant (representa aproximadament el 90% de tot el col·lagen del nostre cos!) i proporciona la resistència i la fermesa. Es troba a la pell, els cabells, les ungles, els ossos i els tendons. La seva pèrdua és el que fa que l'estructura es debiliti, la pell es torni més fina, es buidi i perdi el seu volum natural.
- Tipus II (El de les Articulacions): Si seguim amb el moble, serien els tacs de goma que posem sota les potes perquè no rasquin el terra, o l'oli de les frontisses. Aquest actua exclusivament com a amortidor a les nostres articulacions i cartílags. L'objectiu, doncs, no és només posar "fusta" nova, sinó reconstruir aquesta bastida vital per no tenir dolor en moure'ns
- Tipus III (La Bastida i la Flexibilitat): Serien els cargols i la xarxa que permeten que l'estructura s'aguanti fermament. Al nostre cos, aquest tipus es troba principalment als músculs, els òrgans interns i els vasos sanguinis. Aquest Tipus III treballa estretament amb una altra proteïna fonamental: l'elastina, que serien literalment les "molles" del nostre moble. El gran problema és que, en envellir, perdem tant Tipus III com elastina. Què passa llavors? Que la fusta (Tipus I) potser hi és, però com que fallen els ancoratges i les molles perden tensió, la pell perd la seva capacitat de rebot. S'estira pel pes o el moviment (com quan somriem o gesticulem), però no té la flexibilitat per tornar a la seva posició original. Aquests plecs no es recuperen i es queden marcats, formant les arrugues profundes.
Per entendre aquesta pèrdua d'elasticitat de manera molt didàctica, l'altre dia en Raimond em recordava una anècdota: quan ell era petit, es passava estones fent petits pessics a la pell de la mà del seu avi per comprovar com no tornava de seguida al seu lloc. En canvi, si feia la mateixa prova a la seva pròpia mà d'infant, això no passava; la pell tornava sempre i instantàniament a la seva posició original. Aquest "rebot" és exactament el que perdem!
No sé si tu tot això ja ho sabies, però per a mi va ser una novetat, i aquí em vaig començar a interessar pel tema. Vaig entendre que en buscar el millor col·lagen per a la pell, de retruc també estem ajudant a millorar els cabells, les ungles, els ossos, els lligaments, els tendons, els músculs, els òrgans interns (com l’intestí...) i les artèries (els vasos sanguinis). Caram! Aquestes són parts de la unitat del cos molt importants!
I quins aliments porten col·lagen?
1. Fonts directes (Aliments d'origen animal). El col·lagen pur només es troba en parts estructurals dels animals.
- Brou d'ossos:
- De pollastre: Molt ric en Tipus II, provinent dels cartílags, colls i potes. És l'ideal per a la salut i la lubricació de les articulacions.
- De vedella o porc: Aporta principalment Tipus I i Tipus III, que afavoreixen l'estructura de la pell, els ossos i la salut intestinal.
- De peix: En estar format gairebé exclusivament per Tipus I, és una font excel·lent de col·lagen per a la pell.
- Peix amb pell i espines (Col·lagen marí): Aporta majoritàriament Tipus I, ideal per a la pell i els cabells. Molta gent el busca creient que és la millor opció, però presenta grans reptes: si et menges la pell sencera i crua, la digestió és dificilíssima per al cos humà. Si fas brou, millores la situació, però (com explicarem més endavant) l'absorció continua sense ser perfecta. A més, el seu sabor intens o les al·lèrgies al peix el fan inviable per a moltes persones.
- Gelatina pura: Com que s'elabora habitualment a partir de pells, ossos i teixits connectius de boví o porc, la seva composició és una barreja de Tipus I i Tipus III. Afavoreix la pell i els teixits interns, però atenció: no està hidrolitzada (és a dir, no està trencada en pèptids minúsculs). En conseqüència, el cos ha de treballar molt més per absorbir-la i la seva eficiència és menor.
- Carns denses: Aporten principalment Tipus I (que prové dels tendons i la fàscia que recobreix el múscul) i Tipus III (present a l'estructura interna del múscul i als vasos sanguinis).
Però jo hagués jurat que havia vist en alguna dietètica col·lagen vegà, crec que era d’algues... Doncs bé, molta gent creu que menjant molts vegetals, algues o certes llavors està ingerint col·lagen.
Si ets vegetarià o menges poca proteïna animal, no estàs ingerint col·lagen directe (jo no menjo carn però menjo molt peix). L'única manera de mantenir la pell ferma en aquests casos és assegurar-te que menges moltes fonts de Vitamina C i aminoàcids (els "fabricants") perquè el teu cos faci la feina des de zero.
Doncs ara parlem de qui són els fabricants de col·lagen.
2. Els "Fabricants" (Nutrients essencials i opcions vegetals). Si no es mengen parts animals (o no en quantitat suficient), el cos pot fabricar el seu propi col·lagen si li donem els materials adequats (aminoàcids) i els "obrers" (vitamines i minerals).
- Vitamina C: És absolutament imprescindible. Sense ella, el cos no pot enllaçar els aminoàcids per formar la bastida de col·lagen. Trobem dosis altes en els cítrics, el pebrot vermell, les maduixes i el bròquil.
- Zinc i Coure: Minerals essencials per a la producció. Tot i que els vegetals com les llavors de carbassa, les nous o les llenties en contenen, cal destacar que les fonts d'origen animal són les més riques en zinc. A més, tenen un gran avantatge: no contenen fitats. Els fitats (presents en el món vegetal) actuen com a "antinutrients" que dificulten que el cos absorbeixi bé aquest mineral. Per tant, el zinc animal té una millor absorció.
- Aminoàcids clau (Prolina, Glicina, Lisina): Es poden aconseguir combinant proteïnes vegetals (llegums, espàrrecs, tofu) o bé a través de la clara d'ou.
- Antioxidants: Fruites del bosc o te verd, que no fabriquen col·lagen però eviten que els radicals lliures destrueixin el que ja tenim.
El repte de la vida real: el volum d'aliments
La teoria sona molt bé, però la pràctica és molt diferent. Encara que tinguem tota aquesta llista de "fabricants" vegetals al nostre abast, la realitat és que per aconseguir les dosis adequades d'aminoàcids i nutrients (vitamines, minerals i antioxidants) per generar un impacte real, hauríem de menjar quantitats enormes d'aquests aliments cada dia.
Siguem sincers: és poc realista mantenir aquest volum de menjar i aquesta combinació matemàtica de nutrients amb el nostre ritme de vida actual. Per aquest motiu, jo fa anys que prenc un complex complet de vitamines, minerals i antioxidants (el Catalyst) que em cobreix aquesta mancança.
I aquí entra en joc la famosa "Biodisponibilitat" (el que realment absorbim)
Molta gent opta per fonts naturals per aconseguir col·lagen per a la pell, com fer brous d'espines de peix o ossos. És cert que si bulls aquests aliments a foc lent durant 6 hores (o més), la calor aconsegueix trencar aquesta proteïna gegant i transformar-la en gelatina. Això fa que l'aliment sigui molt més fàcil de digerir que si et mengessis el teixit intacte. És un aliment tradicional i fantàstic!
No obstant això, aquí hi ha un matís crucial: aquesta gelatina que ens mengem continua estant formada per cadenes d'aminoàcids força grans. El teu estómac i els teus intestins encara han de fer un gran esforç digestiu per continuar tallant aquestes cadenes en trossets encara més minúsculs per poder-los absorbir i que arribin a la sang. En tot aquest procés, es perd molta eficiència i no podem controlar quants d'aquests "maons" arribaran realment a la pell o a les articulacions.
El meu repte personal i la màgia dels pèptids
Doncs bé, fa uns mesos vaig veure que Mannatech havia tret un Col·lagen mastegable que resolia exactament aquest problema de l'absorció.
He de confessar que tenia certa reticència inicial. Se sap que, en la seva forma natural o en brous, el col·lagen de peix sol ser fins a 1,5 vegades més biodisponible (fàcil d'absorbir) que el de carn, i com ja sabeu, jo només menjo peix. En veure que aquest producte era d'origen boví, vaig dubtar.
Però la ciència em va fer obrir els ulls: resulta que quan parlem de suplements d'alta qualitat, la clau de l'èxit ja no és l'animal d'origen, sinó la biotecnologia. A diferència d'un brou (que és un trencament tèrmic parcial), aquest col·lagen està hidrolitzat amb tecnologia avançada. És a dir, al laboratori ja han fet la feina de l'estómac i han tallat el col·lagen en "pèptids" petitíssims.
Aquest col·lagen mastegable utilitza els pèptids bioactius VERISOL®. En estar reduïts a aquesta mida exacta i diminuta, s'iguala per complet la biodisponibilitat: el cos no els ha de digerir amb esforç, s'absorbeixen ràpidament, passen a la sang gairebé intactes i actuen com a missatgers intel·ligents perquè els teus propis fibroblasts tornin a fabricar col·lagen per a la pell de manera natural.
Volia comprovar si això era cert a la meva pròpia pell.
Per tal de poder fer les comprovacions, em vaig fer fotos abans de començar. Per assegurar-me que sempre hi hagi la mateixa claror, baixo la persiana del meu bany i amb el llum encès en Raimond el meu marit em fa la foto, posant la data a cadascuna.
El repte és veure si hi ha millora. Tot i que em faria molta il·lusió que em disminuïssin les arrugues, sabia que no era el més important; les arrugues són un indicador des de l’exterior del que realment està passant a l'interior del meu cos. El més important són els ossos, els lligaments, els tendons, els músculs, els òrgans interns (com l’intestí), les artèries...
Com que Mannatech assegura que aquest col·lagen per a la pell ha estat sotmès a estudis amb resultats clínics irrefutables (utilitzen els pèptids bioactius VERISOL®, basats en l'estudi Proksch et al.), vaig voler saber què deia exactament la ciència.
Segons aquest estudi, amb només 4 comprimits mastegables al dia, els resultats a la pell són totalment mesurables:
- -20% de reducció en el volum de les arrugues (les famoses "potes de gall") en 8 setmanes.
- +65% d'augment de pro-col·lagen tipus I (el nostre propi cos s'activa per tornar a fabricar-ne).
- +18% d'augment d'elastina (les nostres "molles" per recuperar el rebot)
- Una millora significativa de la textura, la hidratació i l'elasticitat de la pell.
Però el que em va convèncer del tot va ser l'anomenat "Efecte Memòria". El més impressionant d'aquest estudi és que els beneficis persisteixen fins a 4 setmanes després d'haver deixat de prendre el suplement. Això demostra una reparació estructural real de la nostra "bastida" interna, i no pas un simple efecte cosmètic passatger.
La ciència deia això, però jo volia la prova del cotó fluix i vaig començar a prendre’l. Els primers dies notava una diferència al tacte de la pell de la meva cara, però no es veia res físicament. He estat constant prenent la dosi diàriament, i hem anat fent foto cada mes per veure l’evolució i a partir del segon mes ja es notaven diferències significatives. Aquí veieu el que m’ha passat des de la primera foto el 22 de gener a l’última foto del 2 de juny de 2026:
Fixa’t en el contorn de l’ull. Llàstima que no vaig començar abans!.
Però si això és el que es veu per fora, m'emociona pensar com de forta s'està posant la meva estructura per dins! Això m'anima a continuar endavant...
És un procés tan positiu que ho havia de compartir amb tu.
Si et convé més informació sobre el tema, contacta'm aquí. T’explicaré exactament com m’ho prenc i com pots aconseguir una bonificació del 20% en les teves compres per obtenir producte gratuït.
Juny 2026
