BÀSICS
Què són i com funcionen els gliconutrients?
El llenguatge secret de la vida
El nostre cos és una immensa i complexa xarxa de milers de milions de cèl·lules que es comuniquen constantment entre si.Aquesta comunicació cel·lular és el pilar fonamental de la vida: sense ella, els òrgans no funcionarien, les ferides no es curarien i el nostre sistema immunitari no podria combatre les amenaces. És un procés que permet a cada cèl·lula enviar, rebre i respondre a senyals amb una precisió sorprenent.
En la immensitat de l'univers biològic, la base d'aquesta comunicació es duu a terme a través d'un complex i sofisticat sistema de molècules, entre les quals destaquen els gliconutrients com unes de les més importants.
Què són els glicans i per què són vitals?
Formalment, els gliconutrients són sucreso amb més precisió científica, monosacàrids i polisacàrids que formen part de les estructures de les cèl·lules.
Dels més de 200 carbohidrats que existeixen a la natura, les nostres cèl·lules n'utilitzen només 8 per construir el seu llenguatge.
A aquests carbohidrats vitals els anomenem Glicans.
La important distinció
És fonamental distingir els gliconutrients (sucres intel·ligents) dels sucres comuns de la nostra dieta. Tot i que químicament ambdós són carbohidrats, el cos els utilitza de maneres oposades:
Sucres energètics
(El combustible):
Com el sucre de taula (sacarosa) o el midó. La seva funció principal és convertir-se ràpidament en energia (ATP).El cos els "crema" per mantenir-nos actius.
Gliconutrients estructurals
(El codi):
Són sucres com la manosa, la fucosa o la glucosamina. El cos reconeix el seu immens valor biològic i no els utilitza per produir energia. En el seu lloc, els preserva per a funcions vitals.
En resum: Mentre els sucres comuns ens donen calories, els gliconutrients ens donen intel·ligència cel·lular. La quantitat d'informació que poden contenir aquestes estructures formades per Glicans supera amb escreix la de qualsevol altra molècula.
La vida humana no pot sustentar-se sense el suport d'aquests Glicans.
La ciència de la glicobiologia
Tot i que en el llenguatge quotidià la paraula "sucre" sovint té connotacions negatives, en l'àmbit de la biologia cel·lular es refereix a un grup de molècules amb funcions increïblement diverses i vitals.
Per això, al llarg d'aquest contingut, ens referirem a aquestes molècules indistintament com a carbohidrats, sacàrids, sucres, glicans : gliconutrientsreconeixent sempre el seu paper crucial en la Glicobiologiala ciència que estudia el llenguatgedels sucres.
Una dada reveladora: Aquest llenguatge biològic és sorprenentment sofisticat i supera fins i tot la complexitat del codi genètic. Mentre que l'ADN utilitza només 4 "lletres" bàsiques per emmagatzemar informació, el codi dels glicans en combina 8,creant una densitat d'informació i unes possibilitats de comunicació tridimensional exponencialment superiors a les del mateix ADN.
Com funcionen: La clau del glicocàlix
La funció principal dels gliconutrients es fa visible a la superfície de les teves cèl·lules. Pensa en la superfície de la membrana de cada cèl·lula com un extens bosc d'antenes de comunicació, o d'emissors i receptors de senyals. I aquest bosc no és estàtic. Aquesta sofisticada xarxa d'antenes és un sistema dinàmic que treballa incansablement en tres fronts vitals:
Construcció:
Els 8 glicans essencials actuen com les «lletres» (A, B, C...) d'un alfabet biològic. En unir-se, construeixen les antenes de comunicació cel·lular i creen una infinitat de missatges diferents (anomenats glicoformes).Juntes, totes aquestes estructures formen una densa capa protectora i receptora al voltant de la cèl·lula coneguda com a Glicocàlix.
Protecció:
El Glicocàlix actua com el sistema d' identificació i comunicació de la cèl·lula, permetent-li enviar, rebre i respondre a senyals.
Els glicans també formen barreres defensives i estabilitzen les proteïnes.
Reconeixement:
El Glicocàlix és el "passaport" biològic que permet al sistema immunitari distingir les cèl·lules pròpies (amic) dels invasors (enemic) i coordina funcions vitals com la curació i l'equilibri hormonal.
Tots aquests factors fan molt difícil l'obtenció i conversió d'aquests nutrients per garantir els vuit gliconutrients.
Aquesta introducció assenta les bases per aprofundir en la comunicació cel·lular, el paper específic dels vuit glicans essencials i la seva absorció,temes que tractarem amb detall més endavant.
Però abans, a la propera columna, veurem un resum de les principals fites acadèmiques i institucionals que van consolidar els glicans com la "propera frontera de la ciència" que ara ja és una realitat.