Espero que t’hagi provat l’estiu i les vacances!!
Avui crec que et faré pensar i reflexionar.
T'ha passat alguna vegada que llegeixes informació sobre les propietats d'una planta o d'un complement alimentari i, quan acabes, no has entès realment per a què serveix? No és culpa teva, ni tampoc de qui ho escriu. És qüestió de normativa.
Fa uns anys que en Raimond i jo vam sentir a parlar de com s'havia endurit la normativa europea sobre els complements alimentaris. Volíem saber si Gliconutrientes.es complia al 100% amb la legalitat, així que vam fer una revisió exhaustiva de tota la web. El resultat? Gairebé tot el que dèiem, tot i estar basat en literatura científica, estava prohibit.
Hem passat els últims mesos treballant intensament, i trencant-nos la closca, per refer tota la web.
La normativa ens ha capgirat la web: t'expliquem tot el que hem après.
A Europa, el Reglament (CE) núm. 1924/2006, aprovat pel Parlament Europeu i el Consell, estableix que a un aliment (i els complements alimentaris ho són) només se li poden atribuir els beneficis per a la salut que hagin estat autoritzats expressament. Cadascú hi té el seu paper: l’EFSA (Autoritat Europea de Seguretat Alimentària) avalua l’evidència científica, i és la Comissió Europea qui decideix quines declaracions s’autoritzen i les publica en un registre públic que pots consultar tu mateix. A Espanya, l’AESAN (Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició) fixa els criteris d’aplicació, però qui inspecciona i sanciona són les comunitats autònomes: a Catalunya, l’Agència de Salut Pública. I si un producte es presenta com si fos un medicament, qui hi diu la seva és l’AEMPS, l’agència del medicament. Hi ha un llistat tancat i molt estricte de les declaracions que es poden fer. Per exemple: durant anys no es podia ni fer servir la paraula "probiòtic". A Espanya, l’AESAN ho permet als complements alimentaris des del 2020, però amb una condició que ho resumeix tot: la paraula no pot anar acompanyada de cap declaració de propietats saludables. És a dir, en pots dir probiòtic, però no pots dir per a què serveix. Per això nosaltres parlem de "microorganismes vius" i ens centrem en el que es pot comprovar. Tampoc podem atribuir cap efecte a la "flora intestinal" de la qual ens parlaven les àvies (el que avui la ciència anomena microbiota), ni parlar de "repoblar-la". I no és una interpretació nostra: al registre europeu hi ha desenes de frases d’aquest estil, com "ajuda a regular la teva flora intestinal" o "equilibra la flora intestinal", i totes hi consten com a rebutjades. Compte, que no es confongui: "flora intestinal" i "microbiota" són paraules que es poden dir sense cap problema. El que no es pot és atribuir-los efectes.
I encara que un estudi científic modern mostri un efecte concret d'una soca de microorganismes, no el podem fer servir com a argument si aquella declaració no és a la llista autoritzada. A més, atribuir a un aliment propietats per prevenir, tractar o curar malalties està directament prohibit: això queda reservat als medicaments.
I aquí hi ha una pregunta que es fa molta gent: per què no es fan estudis per veure si un complement tracta una malaltia? La resposta no és científica, és legal i també econòmica. T’ho explico pas a pas. Imagina’t una empresa que ven un complement alimentari i que un dia decideix fer un assaig clínic seriós per veure si serveix per a una malaltia concreta. Fer l’estudi no està prohibit: qui vulgui, el pot fer. El que està regulat és què podrà dir després, i com podrà vendre el producte. Si l’estudi surt malament, s’han gastat els diners i no han guanyat res. I si surt bé, tampoc no ho poden explicar, perquè un producte que es presenta com a destinat a tractar una malaltia deixa de ser legalment un complement alimentari i passa a ser un medicament. I per vendre un medicament cal registrar-lo com a tal: anys de proves, una inversió enorme i venda només a les farmàcies. O sigui que, o es converteixen en una farmacèutica, o callen. Aquest és el carreró sense sortida: surti com surti l’estudi, no el podran fer servir per vendre el producte tal com és. No és una qüestió de rigor científic, sinó de dues categories legals amb regles de comunicació diferents. Les normes dels complements alimentaris i les normes dels medicaments.
Per tant, que quasi no es pugui parlar de beneficis per a la salut d’una planta o d’un complement alimentari, no vol dir res ni positiu ni negatiu sobre les seves propietats, només és un tema legal.
L'estratègia amb productes pioners: el cas dels glicans
Això ens ha portat a situacions curioses. Hi ha productes pioners que es van avançar dècades al seu temps, com l'Ambrotose Complex, que estan formulats a base de polisacàrids vegetals complexos. A la biologia, aquestes molècules s'anomenen científicament glicans, tot i que en el sector de la nutrició es coneixen comercialment com a gliconutrients (i sí, d'aquí ve precisament el nom de la nostra web, gliconutrientes.es!). El problema és que per a aquests ingredients no hi ha cap declaració permesa a la llista europea de declaracions autoritzades. Què podem fer en aquests casos? Doncs recórrer a les dades objectives. No et podem atribuir cap efecte, però sí que et podem explicar dades reals, com el pes molecular d'aquests gliconutrients extrets de l'àloe vera, les patents que els protegeixen o la composició de la fórmula. Fins i tot hi ha estudis publicats sobre l'Ambrotose, i els trobaràs tots al mòdul 6 de la web, amb el seu disseny, el seu finançament i els seus límits, inclosos els dos que no van trobar res. Cap d'ells no ens permet prometre't res, perquè a la Unió Europea no hi ha cap declaració autoritzada per a aquests ingredients, però els pots llegir i jutjar tu mateix.
Per això el nostre vocabulari està tan limitat, sobretot si ho comparem amb països com els Estats Units, on la divulgació d'aquests productes és molt més flexible.
Ara entens per què gairebé no hi ha grans assajos clínics sobre plantes i complements: no és que no interessin científicament, és que no hi ha manera de recuperar la inversió. Una planta no es pot patentar, i sense patent ningú no es gasta els milions que costa un assaig. Alguna vegada m’he preguntat si aquestes normes estan fetes pel bé de les persones o pel benefici d’alguna indústria. No en tinc la resposta. El que sí que tinc clar és que, com més estrictes són les regles, més fàcil et resulta distingir qui t’ensenya dades de qui te les amaga o t’explica contes.
I hi ha una altra cosa que em fa pensar: de les plantes gairebé només en sentim a parlar quan es parla de toxicitat. N’hi ha de tòxiques de debò, i hi ha prohibicions ben justificades, això no ho discuteixo. Però també hi ha casos que costen d’entendre. L’estèvia, sense anar més lluny, no es va poder vendre com a aliment a Europa fins al 2011, quan es van autoritzar els glicòsids d’esteviol (l’additiu E-960). Podies comprar-ne la planta, però no se’n podien vendre les fulles per menjar. I t’has fixat que no t’he dit per a què serveix l’estèvia? No és cap oblit. Si t’ho digués, estaria fent exactament allò que aquesta entrada explica que no es pot fer. Així de literal és la norma.
I encara te’n dono un altre, que és el que més em fa pensar. El diòxid de titani (E-171) és el colorant que fa que una cosa sigui ben blanca, i s’havia fet servir en aliments i per recobrir comprimits i càpsules. El 2021 l’EFSA va concloure que no es podia descartar que les seves nanopartícules fossin genotòxiques i que, per tant, ja no es podia considerar segur com a additiu alimentari. La Comissió el va prohibir als aliments (Reglament (UE) 2022/63) i, des de l’agost del 2022, qui el feia servir va haver de canviar les fórmules. Als medicaments, en canvi, es va deixar provisionalment, perquè l’Agència Europea del Medicament va avisar que no hi havia alternatives adequades i que retirar-lo de cop deixaria medicaments sense fabricar. La Comissió va donar tres anys a la indústria farmacèutica per buscar substituts i, quan es va tornar a revisar el 2024, la conclusió va ser que a la gran majoria de medicaments encara no es pot canviar: afecta el recobriment i la manera com es dissol la pastilla, i fer-ho podria trigar més de deu anys. Així que la situació, avui, és aquesta: els comprimits dels complements alimentaris han hagut de deixar de portar-ne, com la resta d’aliments; els dels medicaments, no. La mateixa substància, el mateix comprimit blanc, i dues respostes diferents segons a quina prestatgeria acabi. No dic que sigui cap conspiració. Però un cop més no són dues ciències diferents, són dues categories legals diferents. Ha estat un recorregut frustrant, no t'enganyaré. Però també ha estat un procés educatiu enorme del qual hem après moltíssim. Hem hagut de buscar les paraules correctes per complir la llei i, alhora, aconseguir que la informació que t'oferim continuï tenint sentit i utilitat.
Avui et podem tornar a oferir la nostra web www.gliconutrientes.es/ca/ totalment renovada, adaptada a la normativa europea (encara estem acabant les fitxes d’alguns productes). Esperem que el nou enfocament et resulti igual d'interessant (o més, perquè ara veuràs dades i no adjectius). És deliberat.
I ara que ja t'he explicat el context, anem a la pràctica.
A en Raimond i a mi ens faria molta il·lusió que entris i llegeixis la nostra web, que està traduïda al castellà i al català.
De què tracta aquesta web?
En www.gliconutrientes.es/ca/ parlem d’aquests sucres tan importants anomenats glicans o gliconutrients, que tenen un paper clau en la comunicació entre les cèl·lules del nostre cos.
Si tenim en compte que el nostre cos està format per 30 bilions de cèl·lules que treballen constantment, com creus que s’ho fan perquè no hi hagi un caos i que tot funcioni amb coherència?
Doncs es comuniquen entre elles.
Els glicans són com les lletres que les cèl·lules llegeixen i extreuen els missatges, ordres, instruccions que necessiten per fer bé la seva feina.
És un tema fascinant!
I pensar que a la meva època vaig fer el batxillerat científic i mai no havia sentit a parlar que les cèl·lules es comuniquessin.
Sempre havia sentit que hi havia una comunicació a través del sistema nerviós, a través de les proteïnes o de les hormones. Però glicans? Ni tan sols havia sentit aquesta paraula.
I és perquè encara que ja fa força anys que es coneixen els glicans, es consideraven sucres per aportar energia a les nostres cèl·lules i prou.
I ara sabem que moltes proteïnes i hormones necessiten glicans per fer bé la seva feina. Fins i tot hi ha premis Nobel relacionats amb els glicans: el de Química del 2022, per exemple, va ser per a la Carolyn Bertozzi per la química bioortogonal, que és el que va permetre estudiar els glicans dins de cèl·lules vives. Són premis de ciència bàsica, no de cap producte.
Com es llegeix la nostra web?
Hi trobaràs un recorregut de 7 mòduls i cada mòdul té una introducció que es llegeix en 30 segons per tal que sàpigues de què tracta el mòdul, també hem preparat un petit vídeo a cada mòdul on còmodament podràs veure el resum del que tracta aquest mòdul, i si vols saber més et recomano llegir el mòdul fins al final.
El mòdul 1: parla de què són i com funcionen els gliconutrients.
El mòdul 2: fa un recorregut de les fites més importants de la història de la Glicobiologia fins a dia d’avui.
El mòdul 3: presenta un per un els 8 glicans que formen la membrana de cada cèl·lula anomenada glicocàlix.
El mòdul 4: posa sobre la taula com ha canviat la nostra alimentació respecte de la d’abans.
El mòdul 5: presenta l’Ambrotose Complex i de què està fet: polisacàrids vegetals d’alt pes molecular.
El mòdul 6: descriu un a un els estudis fets amb Ambrotose, tal qual.
El mòdul 7: explica per on has de començar en cas que vulguis provar-ho.
Finalment hi ha un mòdul sense número anomenat Sabies que...?, on parlem de curiositats sobre el nostre cos que, si no les sabies, segur que et sorprendran.
Si encara vols més hi ha una pestanya anomenada EVIDÈNCIA, on trobaràs totes les referències que surten a la web amb els seus enllaços.
M’agradaria molt saber què en penses d'aquesta nova etapa de la web www.gliconutrientes.es/ca/ i de tot això que hem après.
T'ha sorprès com de restrictives són aquestes normes?
Havies sentit a parlar mai dels glicans?
Deixa'm un comentari aquí, em farà il·lusió llegir-te i compartir impressions!
Una abraçada, i fins aviat!
Maria Eva
Setembre 2026
I el mes que ve et parlaré dels microorganismes vius, aquella antiga flora intestinal, i de com s’ha d’interpretar l’etiqueta dels productes que en porten.
