Hem passat de la calor intensa a una temperatura més agradable, acompanyada de dies amb molts núvols i pluja, i fins i tot ja he trobat a faltar el sol! Tot això va acompanyat d’un canvi d’estació, anem de cap a la tardor, els dies s’escurcen i aviat ens canviaran l’hora i es farà fosc més aviat. El nostre cos se’n ressent, i ens hem de preparar per als canvis d’estació. Fins i tot la natura es prepara: venen els cítrics com les taronges i les mandarines, els bolets, les cols i els bròquils... És fascinant si ens hi parem a pensar.
I m’encantaria explicar-te fil per randa què se sap d’aquests aliments de temporada i dels microorganismes que viuen al nostre cos.
Però saps per què no ho puc fer com voldria? Doncs perquè la normativa europea és molt estricta, i val la pena explicar-la bé: no prohibeix parlar de salut, sinó que només ho permet amb les frases que s’han autoritzat una per una. I per als complements de microorganismes no n’hi ha cap, d’autoritzada.
En canvi, de la vitamina C que porten els cítrics sí que et puc dir una cosa concreta, perquè està autoritzada: contribueix al funcionament normal del sistema immunitari. Fixa-t’hi bé: "funcionament normal", però no puc dir "reforçar les defenses". D’aquesta diferència de paraules va l’entrada d’avui.
Per això de vegades llegeixes coses i no acabes d’entendre per a què serveixen. És qüestió de normativa.
I ara que ja t'he explicat el context, anem a la pràctica. Aquest mes vull parlar de “la flora intestinal”. A veure com ho explicaré respectant la normativa: per començar, hem de tenir en compte que amb els canvis d’estació i d’alimentació la nostra microbiota intestinal s’adapta i canvia. I val la pena saber qui hi viu.
La microbiota intestinal i els microorganismes vius
El que abans en dèiem flora intestinal ara rep el nom de microbiota, que són els bacteris i microorganismes vius que viuen a l’intestí.
Per entendre-ho, imagina't el teu intestí com si fos una autèntica selva tropical. Perquè aquest ecosistema tan complex prosperi, totes les espècies que hi viuen (parlem de bilions de bacteris) necessiten conviure. S'estima que un adult mitjà acull uns 30 bilions de cèl·lules humanes davant d'uns 38 bilions de microorganismes vius. Lluny de ser invasors, formen part de nosaltres: hi conviuen des que naixem. En conjunt pesen uns 200 grams i formen un sistema cooperatiu amb tu (les xifres són de Sender, Fuchs i Milo, 2016).
Com qualsevol ecosistema, és dinàmic: la seva composició varia d'una persona a una altra i va canviant al llarg de la vida. I què passa quan es trenca l'harmonia? Igual que en una selva real, si una espècie vegetal comença a prosperar i créixer de manera descontrolada, acaba envaint l'espai, robant els nutrients i ofegant la resta de plantes. Al teu intestí passa exactament el mateix: certes soques oportunistes es multipliquen en excés i desplacen les espècies beneficioses. Aquest fenomen d'alteració de l'ecosistema l'anomenem disbiosi.
Jo he de cuidar-me d’aquests microorganismes o bacteris?
I tant! Aquesta és la part on sovint fallem. La majoria d’aquests microorganismes necessiten aliments vegetals (com menys refinats millor) que aporten fibres que el nostre cos no digereix, però que són imprescindibles per alimentar-los. Malauradament, cada vegada ens hem tornat més exigents i rebutgem les parts més fibroses, reduint la ingesta d’aquest aliment tan valuós.
I per què he de pensar a alimentar aquests microorganismes?
El teu intestí és molt més que un tub per digerir el menjar: és on hi ha la major part del teixit immunitari del cos. Allà hi viu bona part de les cèl·lules encarregades de fabricar anticossos. I té tot el sentit: és la superfície de contacte més gran amb tot el que menges.
Al còlon (el tram final de l’intestí) hi viuen aquests microorganismes. Si reben l’aliment apropiat (com fibra soluble i prebiòtics), les "femtes" d’aquests bacteris són uns àcids grassos de cadena curta molt estudiats (el butirat, el propionat i l’acetat). El butirat, per exemple, entre d’altres, és una de les fonts d’energia de les cèl·lules que recobreixen el còlon. És, a més, un dels temes més actius de la investigació en nutrició, i encara hi ha molta feina per fer. De moment, però, res del que s’ha estudiat no s’ha traduït en cap declaració autoritzada a les etiquetes. I que no n’hi hagi cap no vol dir que no hi hagi ciència al darrere. Vol dir una altra cosa: vol dir que cap laboratori o empresa ha presentat a les autoritats europees tota la documentació i els assajos clínics necessaris (l’expedient) per demanar el permís legal (moltes vegades és qüestió econòmica). O bé que el que s'ha presentat no ha superat l'altíssim llistó que demana Europa, que és demostrar una relació causa-efecte en persones sanes, amb l’ingredient concret i a la dosi que es pren de debò.
Què són la fibra soluble i els prebiòtics, i quins aliments en porten?
Imaginem que el nostre intestí és un jardí i els bacteris bons són les plantes; doncs la fibra soluble i els prebiòtics són l’adob: la part del menjar que nosaltres no digerim i que els arriba sencera.
Per diferenciar els dos conceptes d'una manera senzilla:
- La fibra soluble (el menjar general): És la part vegetal que no podem digerir. A l'intestí gros la fibra soluble absorbeix aigua, alenteix la digestió i serveix de banquet general. Es troba fàcilment a la civada, pomes, pastanagues, llegums, cols de Brussel·les, bròquil, moniato, cítrics, alvocats, prunes i llavors de lli o xia.
- Els prebiòtics (el menjar VIP): Són fibres més complexes (midó resistent, inulina). Els trobem a la patata o l'arròs cuits (refredats entre 12 i 24 hores a la nevera), el plàtan mascle verd, l'arrel de xicoira, l'all, la ceba, el porro, els espàrrecs, el cacau pur (mínim 85%) i els fruits vermells.
En resum: aquesta fibra no ens alimenta a nosaltres, sinó que alimenta els microorganismes que tenim al còlon.
Sobre algunes fibres concretes sí que hi ha declaracions autoritzades: de la inulina d’arrel de xicoira, per exemple, es pot dir que contribueix a un trànsit intestinal normal augmentant la freqüència de les deposicions, sempre que en prenguis 12 g al dia. Però sobre la microbiota intestinal en general, o sobre el butirat, no hi ha cap declaració autoritzada.
T'havies imaginat mai com n'és de fascinant la vida dins del nostre intestí?
L'alimentació és clau. Puc obtenir aquests microorganismes menjant bé o em puc suplementar?
Pots i has d'incloure aliments vius a la teva dieta. Productes fermentats com el iogurt, el quefir, el xucrut, la kombutxa o els formatges de llet crua i envellits són fonts naturals, sempre que tots aquests aliments siguin crus o sense pasteuritzar.
Ara bé, un aliment fermentat i un complement no són el mateix, i la diferència està en la varietat de les soques i en la informació que et donen. Un iogurt pot portar una o dues soques, i l’etiqueta no acostuma a dir-te quants bacteris vius hi quedaran el dia de la caducitat.
I aquí hi ha una paradoxa que t’agradarà. Sabies que l’únic lloc de tot aquest camp on Europa ha autoritzat una declaració és, precisament, el iogurt de tota la vida? I fixa’t què diu exactament: que els cultius vius del iogurt milloren la digestió de la lactosa en les persones que la digereixen malament. Res més. I només si el producte porta un mínim de 100 milions de bacteris vius per gram. Però per a la resta de complements, per moltes varietats de soques que portin, no hi ha cap declaració autoritzada. Només per al iogurt, sembla surrealista.
Per això, si decideixes suplementar-te, t'has de fixar en el que sí que es pot comprovar a l'etiqueta.
Com avaluar un producte si la llei no ens deixa fer promeses?
Després de tot aquest procés d'aprenentatge, en Raimond i jo ho vam tenir clar. L'únic producte de microorganismes vius que t'oferim a la web (el GI-ProBalance de Mannatech) és el que nosaltres prenem a casa. L'hem triat per la qualitat de fabricació i per la transparència de la informació. Si tens dubtes a l'hora de triar, fixa't en aquests quatre aspectes:
- El nombre de soques: Hi ha productes amb una sola soca i d'altres amb diverses. El GI-ProBalance en conté vuit de diferents (com el Lactobacillus plantarum o el Bifidobacterium lactis). Les trobaràs totes a la fitxa del producte.
- L'envàs com a escut contra la humitat: Si poses els bacteris en pots de plàstic o comprimits, cada cop que l'obris hi entrarà aire i humitat, i poden perdre viabilitat. Per això el GI-ProBalance utilitza exclusivament paquets individuals tancats hermèticament.
- La quantitat garantida fins a la caducitat: Algunes etiquetes indiquen la quantitat només en el moment de fabricació. Aquest producte s'envasa amb 50.000 milions d'unitats formadores de colònies (UFC) per garantir que n'hi hagi un mínim de 8.500 milions de vives el dia de la caducitat.
- Porten el seu propi aliment: Els microorganismes necessiten fibres vegetals. El GI-ProBalance les porta al mateix sobre: fructooligosacàrids, galactooligosacàrids, goma acàcia, goma tragacant, arabinogalactan i gel interior d'àloe. És a dir, cada sobre porta els microorganismes vius i el seu propi aliment.
Aquests quatre detalls els pots comprovar tu mateix a qualsevol etiqueta.
La manera de prendre'l és molt senzilla: la dosi diària recomanada és d'1 "slimstick" i no cal guardar-lo a la nevera. El pots prendre cada dia o, si ho prefereixes, fer una caixa de 30 sobres cada tres mesos. Recorda que els complements no substitueixen una dieta variada i equilibrada.
Ja que la normativa no ens deixa parlar d'efectes, deixem que les dades tècniques parlin per si soles.
Totes les fonts que cito en aquesta entrada, i les de tot el recorregut de la web, són a la pàgina EVIDÈNCIA.
Sabies que detalls de fabricació com l'envàs hermètic o la garantia de caducitat eren tan decisius a l'hora d'escollir un bon producte?
Deixa'm un comentari aquí sota, em farà il·lusió llegir-te i compartir impressions!
Una abraçada, i fins aviat!
Maria Eva
Octubre 2026
