Evidència científica
Totes les fonts d'aquest web, mòdul a mòdul
Aquesta pàgina és l'índex de tot el que sosté el recorregut. Aquí no hi ha res que no puguis obrir i llegir tu mateix.
L'hem ordenada per mòduls perquè vegis d'on surt cada afirmació. Si una secció del recorregut et sembla exagerada, aquí hi ha el que hi ha darrere, amb el seu límit.
Veuràs dades i no adjectius. És a posta.
COM FER SERVIR AQUESTA PÀGINA
- Cada targeta és una font. Porta el títol, què mostra, quin és el seu límit i un botó que obre el document original.
- Estan agrupades per mòdul, en el mateix ordre del recorregut. Cada mòdul porta, a més, les seves fonts al final de la seva pàgina.
- El botó porta al document, no a un resum nostre. Pots comprovar cada frase pel teu compte.
- Veuràs el límit de cada font escrit al costat. Una llista d'estudis sense cap límit declarat no se l'hauria de creure ningú.
- Cap d'aquestes fonts no és una declaració de salut autoritzada. A la Unió Europea no n'hi ha cap d'autoritzada per als polisacàrids de l'Ambrotose ni per als botànics d'aquests productes. El que aquí es documenta és un camp científic, no un efecte d'un suplement.
Com es llegeixen aquestes fitxes
Quatre coses que canvien el sentit de tot el que ve després.
- La recerca bàsica no és un assaig clínic. La major part del que hi ha aquí descriu com funciona alguna cosa dins del cos: què fa un sucre en una cadena de glicans, com es forma el glicocàlix, quin paper tenen els glicans en el sistema immunitari. Això no diu res sobre si prendre un suplement canvia res. Són dues preguntes diferents.
- Un estudi sobre un sucre no és un estudi sobre un producte. Que la galactosa sigui imprescindible per a la glicosilació és bioquímica establerta. Que prendre-la en càpsula faci alguna cosa és una altra qüestió, i aquí no està demostrat.
- Una fita històrica no demostra un efecte. El mòdul 2 documenta que la glicobiologia existeix com a disciplina, qui la reconeix i des de quan. És història de la ciència. No és evidència d'eficàcia de res.
- Res d'això no està autoritzat com a declaració de salut. El registre europeu de declaracions no en conté cap per a aquests ingredients. Per això a tot el web descrivim composició i mecanisme, i no prometem resultats.
Mòdul 1 · Què són i com funcionen els gliconutrients
Cinc fonts, en el mateix ordre en què apareixen al bloc «Per saber-ne més» al final del mòdul.
Varki A. i cols. · Essentials of Glycobiology, 4a edició
Font
Varki A, Cummings RD, Esko JD i cols. *Essentials of Glycobiology*, 4a edició. Cold Spring Harbor Laboratory Press, 2022. Accés lliure a NCBI Bookshelf.
El text de referència del camp, escrit pel consorci d'investigadors que el va fundar. És l'obra que defineix què és un glicà, com es construeix i què fa.
Límit: És un manual, no un estudi. Descriu bioquímica; no avalua cap suplement ni cap dieta.
Berger V. i cols., 1998 · Metabolism
Font
Berger V, Périer S, Pachiaudi C, Normand S. «Dietary specific sugars for serum protein enzymatic glycosylation in man». *Metabolism*, desembre de 1998. PMID 9867081. DOI: 10.1016/s0026-0495(98)90077-4.
Què fa el cos amb els sucres de la dieta. Amb sucres marcats isotòpicament es va mesurar què passa amb la galactosa i la manosa que ingerim: s'oxiden molt menys que la glucosa, menys del 10 % en vuit hores, i s'incorporen a les glicoproteïnes humanes molt més que ella.
Límit: Els autors ho formulen en condicional: certs sucres de la dieta podrien ser una nova classe de nutrients no essencials amb funcions metabòliques interessants. És del 1998, i els anomena expressament no essencials.
Laine R. A., 1994 · Glycobiology
Font
Laine RA. «A calculation of all possible oligosaccharide isomers both branched and linear yields 1,05 × 10¹² structures for a reducing hexasaccharide». *Glycobiology*, 1994. PMID 7734838.
El càlcul clàssic d'on surten les tres xifres del mòdul 1: una paraula de sis lletres dona 4.096 combinacions amb l'alfabet de l'ADN, 64 milions amb el de les proteïnes i més d'un bilió amb el dels glicans.
Límit: És un càlcul combinatori, no una mesura biològica. Compta estructures possibles, no estructures que el cos fabriqui realment.
Transforming Glycoscience: A Roadmap for the Future (2012)
Font
National Academies of Sciences. *Transforming Glycoscience: A Roadmap for the Future*. The National Academies Press, 2012. DOI: 10.17226/13446.
D'aquí ve l'expressió «la propera frontera de la ciència», que es repeteix per tot el web. No és un eslògan comercial: és un informe oficial que es pot descarregar.
Límit: És un full de ruta: diu què caldria investigar, no què s'ha demostrat. Apareix també als mòduls 2 i 4.
Bioquímica ilustrada de Harper · capítol de glicoproteïnes
Font
Murray RK i cols. *Bioquímica ilustrada de Harper*, capítol dedicat a les glicoproteïnes. McGraw-Hill Education.
Manual de referència a les facultats de medicina. Recull que les glicoproteïnes humanes es construeixen a partir de vuit monosacàrids.
Límit: Els manuals els anomenen essencials en sentit estructural, perquè són els que calen per construir aquestes glicoproteïnes, no perquè calgui menjar-los. El cos els fabrica tots a partir de la glucosa. Apareix també al mòdul 2.
Mòdul 2 · Fites de la glicobiologia
Quinze fites, en el mateix ordre cronològic en què estan publicades al mòdul. Cap no demostra que un producte funcioni, i no ho pretenen: documenten que la glicobiologia existeix com a camp, qui l'estudia, on es publica i qui la finança.
1906 · La primera pista: l'eritropoetina
Font
Jelkmann W. «Erythropoietin after a century of research: younger than ever». *European Journal of Haematology*, març de 2007. PMID 17253966. DOI: 10.1111/j.1600-0609.2007.00818.x.
Carnot i Deflandre proposen el 1906 que algun factor de la sang regula la producció de glòbuls vermells. Va trigar setanta anys a aïllar-se: el 1977 es va purificar i va resultar ser l'eritropoetina, una glicoproteïna que perd gairebé tota la seva activitat si se li treuen els sucres.
Límit: És història de la ciència, explicada en una revisió del 2007. L'eritropoetina és una hormona del mateix cos, no un nutrient.
1988 · El camp rep el seu nom
Font
Rademacher TW, Parekh RB, Dwek RA. «Glycobiology». *Annual Review of Biochemistry*, 1988. PMID 3052290.
La revisió que dona nom al camp i el defineix com a disciplina. L'Oxford English Dictionary situa el 1988 la primera aparició del terme.
Límit: Documenta el naixement d'una paraula i d'una disciplina, no un efecte.
1990 · Una revista científica pròpia
Font
*Glycobiology*, Oxford University Press. Publicació continuada des del 1990.
Oxford University Press llança la primera revista dedicada en exclusiva al camp. Que una disciplina tingui revista pròpia amb revisió per parells és el senyal més clar que ha deixat de ser un racó de la bioquímica.
Límit: Acredita l'existència i la consolidació del camp. Res més.
1990 · Els carbohidrats entren a l'agenda biomèdica
Font
Hodgson J. «Capitalizing on carbohydrates». *Bio/Technology*, febrer de 1990. PMID 1366555. DOI: 10.1038/nbt0290-108
La revista Bio/Technology assenyala els carbohidrats com una àrea de gran potencial biomèdic encara per explotar.
Límit: És un article d'opinió sobre expectatives de futur, escrit fa més de trenta anys.
1995 · Els glicans donen ordres, no només forma
Font
Perillo NL, Pace KE, Seilhamer JJ, Baum LG. «Apoptosis of T cells mediated by galectin-1». *Nature*, 14 de desembre de 1995. PMID 7501023.
Unes proteïnes immunitàries anomenades galectines llegeixen els sucres de la superfície dels limfòcits T i en poden desencadenar la mort cel·lular programada. És una demostració directa que els glicans transmeten instruccions.
Límit: Recerca bàsica d'immunologia, d'accés restringit. No té relació amb l'alimentació.
1996 · Els vuit sucres entren als manuals
Font
Murray RK i cols. *Bioquímica ilustrada de Harper*, capítol dedicat a les glicoproteïnes.
Un dels manuals de referència de les facultats de medicina recull que les glicoproteïnes humanes es construeixen a partir de vuit monosacàrids.
Límit: Els anomena essencials en sentit estructural: són els que calen per construir aquestes glicoproteïnes, no uns que calgui menjar. El cos els fabrica tots a partir de la glucosa. Repetida del mòdul 1.
1998 · Què fa el cos amb els sucres de la dieta
Font
Berger V, Périer S, Pachiaudi C, Normand S. «Dietary specific sugars for serum protein enzymatic glycosylation in man». *Metabolism*, desembre de 1998. PMID 9867081. DOI: 10.1016/s0026-0495(98)90077-4.
La galactosa i la manosa de la dieta s'oxiden molt menys que la glucosa, menys del 10 % en vuit hores, i s'incorporen a les glicoproteïnes humanes molt més que ella.
Límit: Els autors conclouen en condicional i els anomenen expressament no essencials. Repetida del mòdul 1.
2001 · Els diners públics entren al camp
Font
Scripps Research: «Consortium for Functional Glycomics Awarded $40.7 Million Glue Grant». 11 de setembre de 2006.
Els Instituts Nacionals de Salut dels Estats Units concedeixen una «glue grant» de 34 milions de dòlars a cinc anys per crear el Consortium for Functional Glycomics. El 2006 la van renovar amb 40,7 milions més.
Límit: Acredita inversió institucional. El finançament d'una línia de recerca no és un resultat.
2002 · La divulgació arriba al gran públic
Font
«Sweet medicines». *Scientific American*, juliol de 2002. PMID 12085501. DOI: 10.1038/scientificamerican0702-40
La revista Scientific American dedica un article als sucres com a medicaments. Marca el moment en què la glicobiologia surt dels laboratoris.
Límit: És divulgació, no un estudi. Parla de fàrmacs en desenvolupament, no de complements alimentaris.
2007 · El sucre decideix si un anticòs protegeix o ataca
Font
Nandakumar KS y cols. «Endoglycosidase treatment abrogates IgG arthritogenicity: importance of IgG glycosylation in arthritis». *European Journal of Immunology*, octubre de 2007. PMID 17899548.
Treure els sucres d'un anticòs IgG li fa perdre la capacitat de provocar artritis. La mateixa proteïna, amb un sucre diferent, canvia de comportament: el missatge no és només a la proteïna, és al sucre que porta unit.
Límit: És un model experimental de laboratori. Es treu un sucre d'un anticòs; no es pren cap sucre. No diu res sobre l'alimentació.
2012 · El glicocàlix, objectiu de la medicina cardiovascular
Font
«Update on the important new drug target in cardiovascular medicine — the vascular glycocalyx». *Cardiovascular & Hematological Disorders-Drug Targets*, setembre de 2012. PMID 22746343. DOI: 10.2174/187152912801823183.
Revisió que descriu el glicocàlix vascular, la capa de sucres que recobreix l'interior dels vasos sanguinis, com a estructura clau per a la salut circulatòria i com a possible diana terapèutica.
Límit: Parla d'una diana per desenvolupar fàrmacs, no de nutrició. No avalua cap intervenció alimentària.
2012 · Glicans i immunitat
Font
Rabinovich GA, van Kooyk Y, Cobb BA. «Glycobiology of immune responses». *Annals of the New York Academy of Sciences*, abril de 2012. DOI: 10.1111/j.1749-6632.2012.06492.x.
Revisió sobre com les cèl·lules immunitàries fan servir els glicans per reconèixer-se i coordinar-se.
Límit: Descriu fisiologia del sistema immunitari. No estudia cap suplement.
2012 · Les Acadèmies Nacionals fixen el full de ruta
Font
National Academies of Sciences. *Transforming Glycoscience: A Roadmap for the Future*. The National Academies Press, 2012. DOI: 10.17226/13446
L'informe que situa la ciència dels glicans entre les àrees prioritàries del segle. D'aquí ve l'expressió «la propera frontera de la ciència».
Límit: Diu què cal investigar, no què està demostrat. Repetida dels mòduls 1 i 4.
2022 · El Premi Nobel de Química
Font
The Nobel Prize in Chemistry 2022. Fundació Nobel.
L'Acadèmia Sueca premia Carolyn Bertozzi, Morten Meldal i K. Barry Sharpless per la química clic i la química bioortogonal. Bertozzi va desenvolupar aquestes eines precisament per poder observar els glicans dins de cèl·lules vives sense alterar-ne el funcionament.
Límit: El premi és per unes eines químiques, no per cap efecte dels glicans sobre la salut. Un Nobel no acredita cap producte.
2023 · I la recerca continua
Font
*Frontiers in Immunology*, 2023. DOI: 10.3389/fimmu.2023.1147641.
Revisió que recull el que se sap sobre com els polisacàrids naturals dialoguen amb el sistema immunitari: quins receptors els reconeixen i quines respostes desencadenen. El camp no és història: és recerca en curs.
Límit: És una revisió de recerca preclínica, majoritàriament en laboratori i en animals. No hi ha cap declaració autoritzada a la Unió Europea per als polisacàrids.
Mòdul 3 · Els vuit sucres del glicocàlix
Dotze fonts, en l'ordre en què apareixen a la pàgina: primer les tres del plantejament i després una per cada sucre. La regla de l'apartat anterior és la que més s'incompleix per aquí fora: que un sucre sigui imprescindible dins del cos no vol dir que prendre'l en càpsula faci res.
L'evidència acadèmica · Bioquímica ilustrada de Harper
Font
Murray RK i cols. *Bioquímica ilustrada de Harper*, capítol dedicat a les glicoproteïnes.
Des del 1996, un dels manuals de referència de les facultats de medicina recull que el cos necessita disposar de vuit monosacàrids concrets per construir les glicoproteïnes de la superfície cel·lular.
Límit: Els anomena essencials en sentit estructural: són els que calen per construir aquestes estructures, no uns que calgui menjar. El cos els fabrica tots a partir de la glucosa. Apareix també als mòduls 1 i 2.
La llet materna · oligosacàrids i estàndard biològic
Font
«Oligosacáridos de leche humana: rol en la lactancia y en las fórmulas infantiles». *Archivos Argentinos de Pediatría*, Sociedad Argentina de Pediatría, 2025. DOI: 10.5546/aap.2024-10489.eng.
Dels vuit sucres, cinc apareixen com a peces dels oligosacàrids de la llet humana: glucosa, galactosa, fucosa, N-acetilglucosamina i àcid N-acetilneuramínic. Els altres tres, no. La natura no reparteix per igual: selecciona.
Límit: És la llet materna en lactants. No és extrapolable a un adult ni a cap altre producte.
La prova d'identitat · el sistema de grups sanguinis ABO
Font
«Sistema de grupo sanguíneo ABO». *Medicina & Laboratorio*, Medigraphic.
L'especificitat antigènica la determinen els glúcids dels extrems no reductors: N-acetilgalactosamina a l'extrem dona grup A, galactosa dona grup B, i la cadena base sense cap dels dos dona grup O.
Límit: És identitat biològica, no nutrició. De quin sucre hi ha a l'extrem depèn quina sang pots rebre, i res més.
Glucosa · el punt de partida
Font
«Physiology, Glucose Metabolism». *StatPearls*, NCBI Bookshelf.
És la font principal d'energia i el punt de partida de tots els altres sucres: l'organisme els sintetitza a partir d'ella mitjançant rutes enzimàtiques descrites.
Límit: És exactament el motiu pel qual cap dels vuit no és «essencial» en el sentit nutricional del terme.
Galactosa · energia i glicosilació
Font
«Galactose in human metabolism, glycosylation and congenital metabolic diseases: time for a closer look». *Biochimica et Biophysica Acta*, 2021. DOI: 10.1016/j.bbagen.2021.129898.
Doble paper: font d'energia i precursor directe de la glicosilació. Intervé en la formació dels glicoconjugats que permeten el reconeixement entre cèl·lules.
Límit: Revisió bioquímica. La part clínica que tracta són malalties metabòliques congènites rares, sense relació amb l'alimentació d'una persona sana.
Manosa · N-glicans i acemanà
Font
«Activation of a mouse macrophage cell line by acemannan: the major carbohydrate fraction from Aloe vera gel». *International Journal of Immunopharmacology*, 1996. PMID 8956975.
La manosa és una de les peces centrals dels N-glicans, el tipus de glicà més estès a les proteïnes humanes, i el sistema immunitari innat té receptors que reconeixen patrons de manosa. L'acemanà de l'àloe és una cadena llarga rica en manosa: en cultiu cel·lular s'ha observat que activa macròfags.
Límit: És un estudi en línia cel·lular de ratolí, del 1996. Un efecte en una placa de laboratori no prediu cap efecte després de prendre el producte per via oral.
Fucosa · inflamació i microbiota intestinal
Font
«L-fucose and fucoidan alleviate high-salt diet-promoted acute inflammation». *Frontiers in Immunology*, 2024.
L'epiteli intestinal recobreix la seva pròpia superfície de fucosa i els bacteris beneficiosos la fan servir. En ratolins, una dieta molt salada redueix la L-fucosa disponible a l'intestí i augmenta la inflamació; administrar fucosa la torna a la normalitat.
Límit: Són ratolins, amb una dieta experimental molt salada. No hi ha cap assaig equivalent en persones.
Xilosa · el residu que inicia els glicosaminoglicans
Font
«Structural Basis for the Initiation of Glycosaminoglycan Biosynthesis by Human Xylosyltransferase 1». *Structure*, 2018. PMID 29681470.
La xilosa és el primer sucre que s'uneix a la proteïna per iniciar la construcció del condroitinsulfat i l'heparansulfat, la bastida del cartílag i del teixit connectiu.
Límit: És biologia estructural: descriu com s'assembla una molècula. No és un estudi sobre articulacions ni sobre suplements.
Xilosa · què passa quan la cadena s'interromp
Font
«Further defining the phenotypic spectrum of B4GALT7 mutations». *American Journal of Medical Genetics Part A*, 2016. PMID 26940150.
Les mutacions de l'enzim que actua just després de la xilosa produeixen alteracions del teixit connectiu. És la prova que aquest pas importa.
Límit: Són malalties genètiques rares. No diuen res sobre prendre xilosa.
N-acetilglucosamina · precursora de l'àcid hialurònic
Font
«Effect of N-acetylglucosamine administration on cartilage metabolism and safety in healthy subjects». *Experimental and Therapeutic Medicine*, 2017. PMID 28413518.
És el precursor a partir del qual el cos fabrica l'àcid hialurònic i els glicosaminoglicans del cartílag, i la peça que obre la majoria dels N-glicans.
Límit: No hi ha cap declaració autoritzada a la Unió Europea per a la glucosamina ni per als seus derivats en relació amb les articulacions. Les sol·licituds que es van presentar van ser rebutjades.
N-acetilgalactosamina · la capa de mucina
Font
«Mucin-type O-glycosylation is critical for vascular integrity». *Glycobiology*, desembre de 2014. PMID 24946788.
És el sucre que inicia la O-glicosilació de tipus mucina, la que forma la capa que protegeix l'intestí i les vies respiratòries, i intervé en la integritat de la paret dels vasos.
Límit: Recerca bàsica en models animals i cel·lulars.
Àcid siàlic · gangliòsids i desenvolupament neuronal
Font
«Sialic acid is an essential nutrient for brain development and cognition». *Annual Review of Nutrition*, 2009. PMID 19575597.
Component dels gangliòsids del cervell i de les molècules d'adhesió neural. Intervé en el creixement de les neurones i en la formació de les connexions entre elles.
Límit: El focus de la revisió és el desenvolupament cerebral en les primeres etapes de la vida, no el manteniment cognitiu en l'adult. No hi ha cap declaració autoritzada per a l'àcid siàlic.
Mòdul 4 · Què ha perdut la dieta moderna
Tretze fonts, en l'ordre del bloc «Fonts» de la pàgina, més les quatre del llegat científic. És el mòdul més ben documentat dels quatre primers, i el que més límits declara per si mateix.
El llegat científic · els quatre Nobel Cap premi Nobel no ha avalat cap producte ni ha declarat res sobre suplementació. El que sí que passa és que diversos descobriments premiats són la base sobre la qual es va aixecar la glicobiologia. La pàgina els presenta amb aquest avís per davant, i aquí es repeteix.
Sonnenburg i Sonnenburg, 2014 · Cell Metabolism
Font
Sonnenburg ED, Sonnenburg JL. «Starving our microbial self: the deleterious consequences of a diet deficient in microbiota-accessible carbohydrates». *Cell Metabolism*, 2014;20(5):779-786. PMID 25156449.
D'aquí surt el nom de la fracció que ha desaparegut: microbiota-accessible carbohydrates, els carbohidrats accessibles per a la microbiota. La seva tesi és que la dieta industrial l'ha reduïda fins a un punt sense precedent.
Límit: És un article de perspectiva, no una mesura. Planteja una tesi i reuneix els indicis que la sostenen.
González-Rodríguez i cols., 2017 · Nutrients · l'estudi ANIBES
Font
González-Rodríguez LG, Perea Sánchez JM, Aranceta-Bartrina J, y cols. «Intake and Dietary Food Sources of Fibre in Spain». *Nutrients*, 2017;9(4):326. PMID 28346353.
1.655 adults espanyols, amb registre dietètic de tres dies: 12,59 g de fibra al dia de mitjana, davant dels 25 g de referència de l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària. Aproximadament la meitat.
Límit: Mesura fibra total, que és només una aproximació: dins d'aquests 12,6 g la fracció de polisacàrids complexos fermentables és encara menor. Es cita també a la pàgina «Sobre nosaltres».
Inoue i cols., 2025 · Microorganisms
Font
Inoue R, Suzuki K, Takaoka M, Narumi M, Naito Y. «Effects of Dietary Fiber Supplementation on Gut Microbiota and Bowel Function in Healthy Adults: A Randomized Controlled Trial». *Microorganisms*, 2025;13(9):2068. PMID 41011400.
Assaig aleatoritzat, 105 adults sans, quatre setmanes: 8,2 g de fibra al dia davant de 2,2 g. En el grup de més fibra van augmentar Bifidobacterium, Anaerostipes i Fusicatenibacter, i va pujar el butirat en femta ja la segona setmana.
Límit: Ni el son ni la pell no van mostrar diferències significatives. Els mateixos autors escriuen que els efectes més enllà de l'intestí són preliminars.
Thomas, 2003 · Nutrition and Health · l'erosió mineral britànica
Font
Thomas D. «A study on the mineral depletion of the foods available to us as a nation over the period 1940 to 1991». *Nutrition and Health*, 2003;17(2):85-115. PMID 14653505.
Compara les taules de McCance i Widdowson del 1940 i del 1991. En verdura: coure −76 %, sodi −49 %, calci −46 %, ferro −27 %, magnesi −24 %. En fruita les pèrdues són més moderades.
Límit: No són mesures independents. El mateix autor assenyala que diversos aliments tenen valors idèntics a les dues edicions i probablement no es van tornar a analitzar; els temps de cocció van canviar i els mètodes analítics van millorar. I l'autor treballa en una empresa de suplements minerals, i l'article acaba recomanant suplementació.
Marles, 2017 · Journal of Food Composition and Analysis · la crítica
Font
Marles RJ. «Mineral nutrient composition of vegetables, fruits and grains: The context of reports of apparent historical declines». *Journal of Food Composition and Analysis*, 2017;56:93-103. DOI: 10.1016/j.jfca.2016.11.012.
La revisió que discuteix l'anterior: comparar taules de composició publicades amb dècades de diferència no és fiable, i atribuir el descens a l'empobriment del sòl no està fonamentat.
Límit: Cap que calgui amagar: és aquí precisament perquè contradiu la font anterior. Un argument que no ensenya el seu contrari no es pot comprovar.
Passarelli i cols., 2024 · The Lancet Global Health
Font
Passarelli S, Free CM, Shepon A, y cols. «Global estimation of dietary micronutrient inadequacies: a modelling analysis». *The Lancet Global Health*, 2024;12(10):e1590-e1599. PMID 39218000.
Primera estimació mundial d'ingestes insuficients a partir de consum real, que cobreix el 99,3 % de la població. Més de 5.000 milions de persones no arriben a la ingesta adequada de iode, vitamina E i calci; més de 4.000 milions, de ferro, riboflavina, folat i vitamina C.
Límit: És un model d'ingestes, no una mesura de deficiències en persones. No parla de glicans ni de glicosilació: la connexió entre una cosa i l'altra la posem nosaltres, i la pàgina ho diu així. Es cita també a la pàgina «Sobre nosaltres».
Brandley i Schnaar, 1986 · Journal of Leukocyte Biology
Font
Brandley BK, Schnaar RL. «Cell-surface carbohydrates in cell recognition and response». *Journal of Leukocyte Biology*, 1986;40(1):97-111. PMID 3011937.
Revisió pionera que va establir que els carbohidrats de la superfície cel·lular permeten el reconeixement entre cèl·lules i que les lectines els llegeixen com a receptors.
Límit: Té quaranta anys. Es cita com a origen històric de la idea, no com a estat actual del coneixement.
Laine, 1994 · Glycobiology
Font
Laine RA. «A calculation of all possible oligosaccharide isomers both branched and linear yields 1,05 × 10¹² structures for a reducing hexasaccharide». *Glycobiology*, 1994;4(6):759-767. PMID 7734838.
Amb sis unitats de sucre es poden formar més d'un bilió d'estructures diferents. Amb sis aminoàcids, 64 milions de pèptids; amb sis nucleòtids, 4.096 seqüències.
Límit: És un càlcul combinatori, no una mesura biològica. Repetida del mòdul 1.
Transforming Glycoscience: A Roadmap for the Future (2012)
Font
*Transforming Glycoscience: A Roadmap for the Future*. The National Academies Press, 2012. DOI: 10.17226/13446
D'aquí surt la frase que cita el mòdul: la glicosilació de la superfície cel·lular és tan important per entendre la vida com el codi genètic.
Límit: És un full de ruta. Repetida dels mòduls 1 i 2.
Anthony i cols., 2008 · Science · el laboratori de Ravetch
Font
Anthony RM, Nimmerjahn F, Ashline DJ, Reinhold VN, Paulson JC, Ravetch JV. «Recapitulation of IVIG anti-inflammatory activity with a recombinant IgG Fc». *Science*, 2008;320(5874):373-376. PMID 18420934.
Un mateix anticòs IgG es comporta de manera diferent segons quins sucres porti a la regió Fc: la presència o l'absència d'una sola unitat d'àcid siàlic en canvia el perfil funcional.
Límit: És un fragment Fc recombinant fabricat al laboratori. Demostra que la posició d'un sucre importa; no diu res sobre prendre sucres.
Krištić i cols., 2014 · The Journals of Gerontology
Font
Krištić J, Vučković F, Menni C, y cols. «Glycans are a novel biomarker of chronological and biological ages». *The Journals of Gerontology Series A*, 2014;69(7):779-789. PMID 24325898.
Més de 5.000 persones: el perfil de glicans de la IgG prediu l'edat amb un marge comparable al de marcadors ja establerts.
Límit: És un marcador, no una diana. Que els glicans canviïn amb l'edat no implica que canviar-los canviï l'edat.
Wu i cols., 2024 · Acta Biochimica et Biophysica Sinica
Font
Wu Y, Zhang Z, Chen L, Sun S. «Immunoglobulin G glycosylation and its alterations in aging-related diseases». *Acta Biochimica et Biophysica Sinica*, 2024;56:1221-1233. PMID 39126246.
La fracció d'IgG sense galactosa passa d'al voltant del 20 % als 25 anys al 40 % als 70, i la sialilació baixa, amb la caiguda més brusca durant la menopausa.
Límit: La mateixa revisió assenyala que no hi ha proves que la dieta ni l'estil de vida reverteixin aquests canvis. L'únic modulador documentat és hormonal. Descriu un procés, no ofereix una solució.
Makki i cols., 2018 · Cell Host & Microbe
Font
Makki K, Deehan EC, Walter J, Bäckhed F. «The Impact of Dietary Fiber on Gut Microbiota in Host Health and Disease». *Cell Host & Microbe*, 2018;23(6):705-715. PMID 29902436.
Els polisacàrids complexos alimenten la microbiota, que produeix els àcids grassos de cadena curta que mantenen en bon estat la paret intestinal. Aquesta conversa entre planta, bacteri i intestí és la que el menjar industrial ha anat apagant.
Límit: És una revisió. Ni «prebiòtic» ni el butirat no tenen declaració autoritzada a la Unió Europea. Repetida al mòdul 5.
Karl Landsteiner · Nobel de Medicina, 1930
Font
Fundació Nobel.
Descobriment dels grups sanguinis. Que la diferència entre A, B i O fos un sucre diferent a la superfície del glòbul vermell es va establir dècades més tard.
Límit: El premi no va ser pels glicans. La connexió es va establir després.
Luis F. Leloir · Nobel de Química, 1970
Font
Fundació Nobel.
Descobriment dels nucleòtids de sucre: el pas amb què la cèl·lula activa un sucre abans de poder afegir-lo a una proteïna.
Límit: Descriu com el cos fabrica i activa aquests sucres pel seu compte.
Günter Blobel · Nobel de Medicina, 1999
Font
Fundació Nobel
Descobriment dels senyals que dirigeixen les proteïnes dins de la cèl·lula. El seu destí, el reticle i l'aparell de Golgi, és on es construeixen els glicans.
Límit: El premi va ser pels senyals peptídics d'adreçament. La relació amb els glicans és indirecta.
Carolyn R. Bertozzi · Nobel de Química, 2022
Font
The Nobel Prize in Chemistry 2022. Fundació Nobel.
Desenvolupament de la química bioortogonal, que va permetre per primer cop veure els glicans en cèl·lules vives. És el Nobel més directament lligat a aquest camp.
Límit: El premi és per unes eines químiques, no per cap efecte dels glicans sobre la salut. Repetida del mòdul 2.
Mòdul 5 · Ambrotose Complex
Disset fonts, en l'ordre del bloc «Fonts» de la pàgina. Tres no són estudis, sinó una avaluació de seguretat, un reglament i una sentència: és el mòdul que més terreny regulador trepitja.
Naquvi i cols., 2026 · Food Research International
Font
Naquvi KJ, Salma A, Anjum V, Pandey S, Khan A, Simrah M, Joshi S. «From plant to patient: a comprehensive review of the molecular mechanisms, clinical efficacy, and industrial applications of Aloe vera». *Food Research International*, 2026;242:120041. DOI: 10.1016/j.foodres.2026.120041.
Els compostos hidroxiantracènics del làtex d'àloe plantegen riscos de carcinogenicitat, genotoxicitat, efecte laxant i toxicitat orgànica. Aquesta és la raó per la qual el gel interior se separa de la fulla.
Límit: L'advertència és sobre el làtex, no sobre el gel. És una revisió, i la seva part d'eficàcia clínica no es pot fer servir: no hi ha declaració autoritzada.
EFSA, 2018 · derivats hidroxiantracènics
Font
EFSA ANS Panel. «Safety of hydroxyanthracene derivatives for use in food». *EFSA Journal*, 2018;16(1):5090. DOI: 10.2903/j.efsa.2018.5090.
L'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària va concloure que l'àloe-emodina i l'emodina eren genotòxiques in vitro i que s'havia de considerar un problema de seguretat.
Límit: És una avaluació de seguretat dels compostos del làtex. No diu res sobre el gel interior ni sobre cap producte.
Reglament (UE) 2021/468
Font
Reglament (UE) 2021/468 de la Comissió, de 18 de març de 2021.
La Comissió Europea va incloure els derivats hidroxiantracènics a la llista de substàncies prohibides en aliments.
Límit: És normativa, no ciència. I està afectada per la sentència següent.
Tribunal General de la UE · assumpte T-189/21 (2024)
Font
Tribunal General de la UE, sentència de 13 de novembre de 2024, assumpte T-189/21, Aloe Vera of Europe BV contra Comissió.
El Tribunal va anul·lar la prohibició per a les preparacions d'àloe, en considerar que la Comissió no n'havia demostrat prou el risc.
Límit: Sigui quin sigui el desenllaç regulador, el fons de la qüestió no canvia: la preocupació mai no va ser el gel interior.
Kumar i Kumar, 2019 · Carbohydrate Polymers
Font
Referència: Kumar S, Kumar R. «Role of acemannan O-acetyl group in murine radioprotection». *Carbohydrate Polymers*, 2019;207. PMID 30600029.
Un grup independent que va aïllar acemanà de gel d'Aloe vera descriu el seu material com una molècula d'1,02 × 10⁶ daltons, composta sobretot de manosa (84,9 %), glucosa (7,2 %) i galactosa (3,9 %). És l'única xifra publicada que sosté l'ordre de magnitud que el web atribueix a l'acemanà.
Límit: Només es fa servir la frase que descriu el material: l'estudi en si és de radioprotecció en ratolins. I és una caracterització de laboratori, no una mesura d'aquest producte. La seva xifra, una mica més d'un milió, és a l'extrem baix del rang «d'un a dos milions» que declara el fabricant.
Makki i cols., 2018 · Cell Host & Microbe
Font
Makki K, Deehan EC, Walter J, Bäckhed F. «The Impact of Dietary Fiber on Gut Microbiota in Host Health and Disease». *Cell Host & Microbe*, 2018;23(6):705-715. PMID 29902436.
Sosté el pas 5 del recorregut: els polisacàrids que arriben al còlon són fermentats per la microbiota, que produeix butirat, la font d'energia principal de les cèl·lules de l'intestí gros.
Límit: És la via més ben documentada de les dues, i tot i així és una revisió. Repetida del mòdul 4.
Mabbott i cols., 2013 · Mucosal Immunology · les cèl·lules M
Font
Mabbott NA, Donaldson DS, Ohno H, Williams IR, Mahajan A. «Microfold (M) cells: important immunosurveillance posts in the intestinal epithelium». *Mucosal Immunology*, 2013;6(4):666-677. PMID 23695511.
Descriu les cèl·lules M de les plaques de Peyer, que prenen mostres del que passa per l'intestí i les presenten al sistema immunitari. És el mecanisme del pas 4.
Límit: Descriu el circuit fisiològic de vigilància intestinal. No estudia cap polisacàrid concret ni cap producte.
Yang i cols., 2025 · International Journal of Biological Macromolecules
Font
Yang B, y cols. «Oral absorption mechanisms of polysaccharides and potential as carriers for the construction of nano-delivery systems: A review». *International Journal of Biological Macromolecules*, 2025. PMID 40253019.
Recull les vies per les quals un polisacàrid pot travessar la mucosa intestinal: transport transcel·lular, paracel·lular, mediat per cèl·lules M i plaques de Peyer, i mediat per la microbiota. És més específica de polisacàrids que la revisió anterior.
Límit: Està escrita des de la farmàcia, per fer servir polisacàrids com a transportadors de medicaments. El que aquí serveix són les vies d'absorció, no la part de sistemes d'alliberament.
Cerovic, Pabst i Mowat, 2025 · Nature Reviews Immunology
Font
Cerovic V, Pabst O, Mowat AM. «The renaissance of oral tolerance: merging tradition and new insights». *Nature Reviews Immunology*, 2025;25(1):42-56. PMID 39242920.
La tolerància oral: el procés pel qual l'intestí aprèn a no reaccionar davant del que és inofensiu.
Límit: Està estudiada sobretot amb proteïnes dels aliments. Com encaixa exactament cada polisacàrid vegetal dins d'aquest sistema continua en recerca.
Zhang i cols., 2022 · Carbohydrate Polymers · un polisacàrid vegetal travessant de debò
Font
Zhang Q, Hao S, Li L, i cols. «M cells of mouse and human Peyer's patches mediate the lymphatic absorption of an Astragalus hyperbranched heteroglycan». *Carbohydrate Polymers*, 2022;296:119952. PMID 36088031.
És el treball que ensenya el pas 4 passant amb un polisacàrid de planta: les cèl·lules M transporten el polisacàrid RAP d'Astragalus cap a dins de les plaques de Peyer, i allà entra en contacte directe amb cèl·lules dendrítiques. Els autors ho verifiquen en ratolí i també en teixit d'ili humà.
Límit: El polisacàrid és d'Astragalus, no d'aquesta fórmula. Demostra que la via existeix i funciona en teixit humà; no diu res del que fa l'arabinogalactà ni l'acemanan, que ningú no ha mesurat per aquesta via.
Mora i cols., 2003 · Nature · l'adreça de tornada
Font
Mora JR, Bono MR, Manjunath N, i cols. «Selective imprinting of gut-homing T cells by Peyer's patch dendritic cells». *Nature*, 2003;424(6944):88-93. PMID 12840763.
Sosté el pas 4 de l'apartat de les dues missatgeries: les cèl·lules dendrítiques de les plaques de Peyer imprimeixen als limfòcits una mena d'adreça de retorn —les molècules α4β7 i CCR9— que fa que, en sortir del gangli, tornin al teixit de l'intestí i no a cap altre lloc.
Límit: És un estudi en ratolí, i és immunologia general: descriu com funciona el circuit, no què hi fa cap polisacàrid a dins.
Gong i cols., 2026 · Journal of Ethnopharmacology
Font
Gong J, Guan G, Wang S, Xia C, Han X, Liu G. «The Aloe vera polysaccharides in inflammatory bowel disease: An ethnopharmacological review on the mechanisms of intestinal barrier repair and immunomodulation». *Journal of Ethnopharmacology*, 2026. DOI: 10.1016/j.jep.2026.122286.
Una de les dues revisions que la pàgina cita en explicar què vol dir «immunomodulació»: que s'ha observat un canvi en algun paràmetre immunitari respecte del control, i que la resposta depèn del context, de la dosi i de la preparació.
Límit: L'article tracta de malaltia inflamatòria intestinal. Aquest terreny queda fora del que aquí es pot dir, i la pàgina el cita només per la definició d'immunomodulació.
Bloomer i cols., 2020 · Nutrients · el que sí que està mesurat
Font
Bloomer RJ, Butawan M, van der Merwe M, Keating FH. «An Assessment of the Glyconutrient Ambrotose on Immunity, Gut Health, and Safety in Men and Women: A Placebo-Controlled, Double-Blind, Randomized Clinical Trial». *Nutrients*, 2020;12(6):1751. PMID 32545396.
75 persones, 2 o 4 g al dia, vuit setmanes. Ben tolerat, sense alterar cap paràmetre clínic de seguretat i sense canvis en la freqüència cardíaca ni en la tensió arterial. La resposta de citocines a un estímul inflamatori tampoc no va canviar.
Límit: L'única troballa significativa va ser un descens de monòcits, de significat clínic no establert. És un resultat de seguretat, no d'eficàcia. Fitxa completa al mòdul 6.
Desai i cols., 2016 · Cell · què passa si es treu la fibra
Font
Desai MS, Seekatz AM, Koropatkin NM, y cols. «A Dietary Fiber-Deprived Gut Microbiota Degrades the Colonic Mucus Barrier and Enhances Pathogen Susceptibility». *Cell*, 2016;167(5):1339-1353. PMID 27863247.
En treure la fibra de la dieta d'un ratolí amb microbiota humana, els bacteris canvien de font i comencen a consumir el moc que recobreix l'intestí. La capa s'aprima i l'epiteli queda més exposat.
Límit: Són ratolins. En persones hi ha dades d'ingesta i associacions, no aquest experiment. I no diu que cap producte previngui res.
Sonnenburg i cols., 2016 · Nature · extincions al llarg de generacions
Font
Sonnenburg ED, Smits SA, Tikhonov M, Higginbottom SK, Wingreen NS, Sonnenburg JL. «Diet-induced extinctions in the gut microbiota compound over generations». *Nature*, 2016;529(7585):212-215. DOI: 10.1038/nature16504.
La pèrdua de diversitat era reversible dins d'una mateixa generació; al cap de diverses, deixava de ser-ho, i tornar a introduir la fibra ja no era suficient.
Límit: Són ratolins, i són diverses generacions. No és extrapolable directament a una persona.
Sierra-García i cols., 2014 · Natural Product Communications
Font
Sierra-García GD y cols. «Acemannan, an Extracted Polysaccharide from Aloe vera: A Literature Review». *Natural Product Communications*, 2014;9(8). DOI: 10.1177/1934578X1400900836.
Recull la investigació sobre l'acemanà de l'àloe: estructura, pes molecular i activitat immunomoduladora descrita en models cel·lulars.
Límit: És una revisió, no un assaig, i la major part del que recull és in vitro.
Dion, Chappuis i Ripoll, 2016 · Nutrition & Metabolism
Font
Dion C, Chappuis E, Ripoll C. «Does larch arabinogalactan enhance immune function? A review of mechanistic and clinical trials». *Nutrition & Metabolism*, 2016;13:28. PMID 27073407.
Revisa l'arabinogalactà de làrix. En cultiu i en animals activa macròfags i cèl·lules NK; un assaig en humans va observar una reducció del 23 % en la incidència de refredats.
Límit: Els autors treballen en una empresa del sector de la nutrició. I és arabinogalactà de làrix en general, no Ambrotose. La pregunta del títol continua sent una pregunta.
Moore, Murphy i George, 2021 · American Journal of Physiology
Font
Moore KH, Murphy HA, George EM. «The glycocalyx: a central regulator of vascular function». *American Journal of Physiology*, 2021;320(4):R508-R518. PMID 33501896.
Estableix el glicocàlix com a estructura reguladora central de la funció vascular, la senyalització entre cèl·lules i els processos inflamatoris.
Límit: És ciència fonamental sobre el glicocàlix. No tracta sobre l'Ambrotose ni sobre cap complement.
Tvaroška, 2025 · Molecules
Font
Tvaroška I. «The Role of Glycans in Human Immunity — A Sweet Code». *Molecules*, 2025;30(13):2678. DOI: 10.3390/molecules30132678.
Descriu els glicans com el codi amb què el sistema immunitari reconeix, comunica i respon.
Límit: Igual que l'anterior: explica la biologia de fons, no el producte.
Mòdul 6 · Estudis i patents de l'Ambrotose
Aquest és l'únic mòdul on les fonts parlen del producte. Són dos estudis de laboratori i nou treballs amb persones, inclosos els que no van trobar res. Cada fitxa completa, amb el seu disseny, participants, durada, finançament i límits, és a la pàgina del mòdul 6.
Marzorati et al., 2010 · International Journal of Food Microbiology
Font
Marzorati M, Verhelst A, Luta G, Sinnott R, Verstraete W, Van de Wiele T, Possemiers S. «In vitro modulation of the human gastrointestinal microbial community by plant-derived polysaccharide-rich dietary supplements». 2010;139(3):168-176.
En un simulador intestinal, els polisacàrids resisteixen la digestió del tram superior i arriben intactes al còlon, on la microbiota els fermenta. Creixement selectiu de bifidobacteris i lactobacils, i augment d'àcids grassos de cadena curta.
Límit: In vitro: cap persona. Finançat per Mannatech, amb dos autors de la companyia.
Marzorati et al., 2013 · Antonie van Leeuwenhoek
Font
Marzorati M, Maignien L, Verhelst A, Luta G, Sinnott R, et al. «Barcoded pyrosequencing analysis of the microbial community in a simulator of the human gastrointestinal tract...». 2013;103(2):409-420.
La fermentació és específica de cada tram del còlon. L'estructura complexa permet que el substrat arribi fins al còlon distal i hi sostingui la fermentació.
Límit: In vitro. Finançat per Mannatech, amb els mateixos autors de la companyia.
Wang, Szabo i Dykman, 2004 · Integrative Physiological and Behavioral Science
Font
Wang C, Szabo JS, Dykman RA. «Effects of a carbohydrate supplement upon resting brain activity». 2004;39(2):126-138.
Doble cec amb placebo, 20 estudiants, dosi única. Davant del placebo va augmentar la potència de les ones theta, alfa i beta en repòs.
Límit: Els mateixos autors tanquen dient que queda per determinar si l'augment té significat funcional. És un efecte agut als 30 minuts, no un efecte mantingut.
Best, Bryan i Burns, 2008 · The Journal of Nutrition, Health & Aging
Font
Best T, Bryan J, Burns N. «An investigation of the effects of saccharides on the memory performance of middle-aged adults». 2008;12(9):657-662.
Doble cec amb placebo, 45 adults de 40 a 63 anys, dosi única. No hi va haver efectes estadísticament significatius en cap mesura.
Límit: És un dels dos estudis que no van trobar res. És aquí per això.
Stancil i Hicks, 2009 · Perceptual and Motor Skills
Font
Stancil AN, Hicks LH. «Glyconutrients and perception, cognition, and memory». 2009;108(1):259-270.
Dos estudis aleatoritzats i doble cec, 62 estudiants. Més precisió en una tasca de discriminació visual i en la primera sessió de memòria de treball.
Límit: Els efectes van aparèixer en algunes proves i no en totes. Efecte agut.
Best, Kemps i Bryan, 2010 · Developmental Neuropsychology
Font
Best T, Kemps E, Bryan J. «Saccharide effects on cognition and well-being in middle-aged adults: a randomized controlled trial». 2010;35(1):66-80
Aleatoritzat, doble cec, amb placebo. 109 adults de 45 a 60 anys, 12 setmanes. Millora significativa de la memòria de treball espacial i dels indicadors de benestar.
Límit: És l'assaig més llarg que existeix sobre el producte, i tot i així són 12 setmanes i 109 persones. Finançat per Mannatech.
Best, Kemps i Bryan, 2012 · Applied Research in Quality of Life
Font
Best T, Kemps E, Bryan J. «Perceived Changes in Well-Being Following Polysaccharide Intake in Middle-Aged Adults». 2012;7:183-192.
Els qui van prendre el polisacàrid van declarar més canvis percebuts en el benestar físic i psicològic que el grup placebo, sobretot a la setmana 12.
Límit: És el mateix assaig de la fitxa anterior, amb els mateixos 109 participants. Aquí se'n publica la part qualitativa. No són dos estudis: són dues publicacions d'un de sol.
Alavi et al., 2011 · European Journal of Clinical Nutrition
Font
Alavi A, Fraser O, Tarelli E, Bland M, Axford J. «An open-label dosing study to evaluate the safety and effects of a dietary plant-derived polysaccharide supplement on the N-glycosylation status of serum glycoproteins in healthy subjects». 2011;65(5):648-656.
18 subjectes sans, 7 setmanes basals més 7 de suplementació. Sense efectes adversos. Canvis en la intensitat relativa de set N-glicans i desplaçament cap a una sialilació més alta.
Límit: Obert: sense placebo i sense cec. Els autors tanquen dient que com passa i si té significat biològic queda per determinar.
Best et al., 2015 · Nutritional Neuroscience
Font
Best T, Howe P, Bryan J, Buckley J, Scholey A. «Acute effects of a dietary non-starch polysaccharide supplement on cognitive performance in healthy middle-aged adults». 2015;18(2):76-86.
Aleatoritzat, doble cec, amb placebo i amb control de sacarosa. 73 adults, dosi única. Millora de la memòria de reconeixement i de treball, independent de la glucosa a la sang.
Límit: Efecte agut mesurat als 30 minuts. No diu res sobre prendre'l cada dia.
Roca et al., 2019 · Journal of the International Society of Sports Nutrition
Font
Roca E, Cantó E, Nescolarde L, Perea L, Bayes-Genis A, Sibila O, Vidal S. «Effects of a polysaccharide-based multi-ingredient supplement on salivary immunity in non-elite marathon runners». 2019;16(1):14.
41 corredors de marató. Els no suplementats van registrar un descens de la IgA salival 48 hores després de la cursa; el grup suplementat no el va registrar.
Límit: Sense placebo i sense cec: un grup prenia el producte i l'altre no prenia res. Els autors escriuen que els resultats «suggereixen» un efecte positiu.
Bloomer et al., 2020 · Nutrients
Font
Bloomer RJ, Butawan M, van der Merwe M, Keating FH. «An Assessment of the Glyconutrient Ambrotose on Immunity, Gut Health, and Safety in Men and Women: A Placebo-Controlled, Double-Blind, Randomized Clinical Trial». 2020;12(6):1751.
75 persones sanes, 8 setmanes, cinc branques. Els productes van ser ben tolerats i no van alterar cap paràmetre clínic de seguretat. La troballa significativa va ser un descens de monòcits.
Límit: El benestar autodeclarat no va mostrar diferències davant del placebo. És l'assaig més recent i el més ben dissenyat, i el seu resultat principal és de seguretat, no d'eficàcia.
La patent europea de l'Ambrotose
Font
Espacenet, base de dades pública de l'Oficina Europea de Patents. Document EP2701711B1.
Patent d'ús concedida a Europa, amb vuit reivindicacions. Mannatech confirma 17 patents sobre la tecnologia de les formulacions, en 15 mercats: no són 17 invencions, són registres nacionals de la mateixa.
Límit: Una patent acredita novetat, no eficàcia: cap oficina de patents del món no avalua si una cosa funciona. Als Estats Units no se'n va concedir cap, perquè es va considerar coneixement previ.
Mòdul 7 · Estratègia integral
Set fonts.
Vighi i cols., 2008 · Clinical & Experimental Immunology
Font
Vighi G, Marcucci F, Sensi L, Di Cara G, Frati F. «Allergy and the gastrointestinal system». *Clinical & Experimental Immunology*, 2008;153(Supl. 1):3-6. PMID 18721321.
És la font de la xifra que es repeteix per tot arreu: la proporció del teixit immunitari que hi ha a l'intestí.
Límit: És una revisió sobre al·lèrgia i aparell digestiu. No estudia cap suplement.
Crouch i cols., 2024 · Seminars in Immunology
Font
Crouch LI, Rodrigues CS, Bakshani CR, Tavares-Gomes L, y cols. «The role of glycans in health and disease: Regulators of the interaction between gut microbiota and host immune system». *Seminars in Immunology*, 2024;73:101891. DOI: 10.1016/j.smim.2024.101891.
Els glicans com a reguladors moleculars de la interacció entre la microbiota intestinal i el sistema immunitari de l'hoste.
Límit: Recerca bàsica sobre fisiologia intestinal. No estudia cap producte, i ni «prebiòtic» ni el butirat no tenen declaració autoritzada.
Bhardwaj i cols., 2024 · Foods
Font
Bhardwaj RL, Parashar A, Parewa HP, Vyas L. «An Alarming Decline in the Nutritional Quality of Foods: The Biggest Challenge for Future Generations' Health». *Foods*, 2024;13(6):877. DOI: 10.3390/foods13060877.
Descens general de la densitat de micronutrients dels aliments, atribuït als canvis en les varietats conreades, en els sòls i en el processament.
Límit: És una revisió, no una mesura pròpia. Descriu un context agronòmic; no avalua cap suplement.
Dyerberg i cols., 2010 · Prostaglandins, Leukotrienes and Essential Fatty Acids
Font
Dyerberg J, Madsen P, Møller JM, Aardestrup I, Schmidt EB. «Bioavailability of marine n-3 fatty acid formulations». *Prostaglandins, Leukotrienes and Essential Fatty Acids*, 2010;83(3):137-141. PMID 20638827.
72 persones, dues setmanes: la forma triglicèrida es va absorbir un 124 % respecte de l'oli de peix natural, i els èsters etílics un 73 %. És el fonament de la distinció entre les dues formes d'omega-3.
Límit: Són 72 persones i dues setmanes, i mesura absorció, no cap efecte sobre la salut. La declaració autoritzada de l'EPA i el DHA depèn de la dosi, no de la forma química.
Reglament (UE) 432/2012 · la llista de declaracions autoritzades
Font
Reglament (UE) 432/2012, pel qual s'estableix una llista de declaracions autoritzades de propietats saludables dels aliments diferents de les relatives a la reducció del risc de malaltia.
La llista tancada de frases que es poden fer servir, amb la quantitat mínima que exigeix cadascuna. És la que decideix què es pot dir de cada producte.
Límit: No és ciència: és la norma. I funciona per llista tancada, així que el que no hi és, no es pot dir.
Reglament (CE) 1924/2006 · el marc general
Font
Reglament (CE) 1924/2006 relatiu a les declaracions nutricionals i de propietats saludables en els aliments.
El reglament que defineix què és una declaració i prohibeix les genèriques de benestar si no van acompanyades d'una d'autoritzada.
Límit: És el marc. La prohibició d'atribuir a un aliment la propietat de prevenir o curar malalties ve d'un altre lloc: l'article 7.3 del reglament 1169/2011.
Registre europeu de declaracions
Font
Registre de la UE de declaracions nutricionals i de propietats saludables.
La base de dades oficial. Es pot consultar ingredient per ingredient, i és on es comprova que no n'hi ha cap d'autoritzada per als polisacàrids de l'Ambrotose ni per als botànics.
Límit: Cap. És la font que decideix, i qualsevol la pot consultar.
Sabies que...? · Curiositats amb la seva font
Dinou fonts, en l'ordre en què surten a la pàgina. Cinc ja són en altres mòduls. Són curiositats de biologia: cap no parla d'un producte.
Wang i cols., 2001 · The American Journal of Clinical Nutrition
Font
Referència: Wang B, Brand-Miller J, McVeagh P, Petocz P. «Concentration and distribution of sialic acid in human milk and infant formulas». *The American Journal of Clinical Nutrition*, 2001;74(4):510-515. PMID 11566650.
La llet de 14 mares de nadons prematurs portava entre un 13 i un 23 % més d'àcid siàlic que la de 20 mares de nadons nascuts a terme, en tres de les quatre etapes de la lactància que es van estudiar.
Límit: És una diferència mesurada en poques mares, i en una de les quatre etapes no va aparèixer. Els mateixos autors escriuen que la importància nutricional de l'àcid siàlic encara no es coneix. Parla de la llet materna, no de prendre àcid siàlic d'adult.
Sender i Milo, 2021 · Nature Medicine
Font
Referència: Sender R, Milo R. «The distribution of cellular turnover in the human body». *Nature Medicine*, 2021;27(1):45-48.
Cada dia es renoven uns 330.000 milions de cèl·lules, uns 80 grams. Gairebé nou de cada deu són cèl·lules de la sang; les segueixen les que recobreixen l'intestí.
Límit: Són estimacions per a un adult de referència. Bona part del cos no es renova a aquest ritme: les neurones i les cèl·lules del cor poden durar tota la vida.
Laine, 1994 · Glycobiology
Font
Referència: Laine RA. «A calculation of all possible oligosaccharide isomers both branched and linear yields 1,05 × 10¹² structures for a reducing hexasaccharide». *Glycobiology*, 1994;4(6):759-767. PMID 7734838.
Amb una paraula de sis lletres, l'alfabet de l'ADN dona 4.096 seqüències possibles; el dels glicans, més d'un bilió d'estructures.
Límit: És un càlcul combinatori, no una mesura biològica. Repetida dels mòduls 1 i 4.
Transforming Glycoscience: A Roadmap for the Future (2012)
Font
Referència: National Academies of Sciences. *Transforming Glycoscience: A Roadmap for the Future*. The National Academies Press, 2012. DOI: 10.17226/13446
L'informe que descriu la glicociència com un dels grans reptes pendents de la ciència, per com és de difícil llegir i fabricar glicans.
Límit: És un full de ruta: diu què falta investigar, no què està demostrat. Repetida dels mòduls 1, 2 i 4.
Furness · Scholarpedia · el sistema nerviós de l'intestí
Font
Referència: Furness JB. «Enteric nervous system». *Scholarpedia*.
L'intestí té el seu propi sistema nerviós, amb entre 200 i 600 milions de neurones: un nombre semblant al de la medul·la espinal.
Límit: És una enciclopèdia científica revisada per experts, no un estudi. La xifra és una estimació amb un rang ampli.
Breit i cols., 2018 · Frontiers in Psychiatry
Font
Referència: Breit S, Kupferberg A, Rogler G, Hasler G. «Vagus Nerve as Modulator of the Brain-Gut Axis in Psychiatric and Inflammatory Disorders». *Frontiers in Psychiatry*, 2018;9:44. PMID 29593576.
Entre el 80 i el 90 % de les fibres del nervi vague porten informació cap al cervell. Aquesta informació arriba de diversos òrgans: l'intestí, el fetge, el cor i els pulmons.
Límit: D'aquesta revisió només se'n fa servir l'anatomia del nervi. La resta tracta de trastorns psiquiàtrics i inflamatoris, que queden fora del que aquí es pot dir.
Carabotti i cols., 2015 · Annals of Gastroenterology
Font
Referència: Carabotti M, Scirocco A, Maselli MA, Severi C. «The gut-brain axis: interactions between enteric microbiota, central and enteric nervous systems». *Annals of Gastroenterology*, 2015;28(2):203-209. PMID 25830558.
L'intestí i el cervell es comuniquen en els dos sentits, a través de nervis, hormones i senyals del sistema immunitari. És el que s'anomena eix intestí-cervell.
Límit: És una revisió. Bona part del que se sap sobre el paper de la microbiota en aquest eix surt d'estudis amb animals.
Constitució de l'Organització Mundial de la Salut
Font
Referència: Organització Mundial de la Salut. Constitució, adoptada el 1946 i en vigor des del 1948.
La definició de salut de la seva primera línia: «un estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l'absència d'afeccions o malalties».
Límit: És una definició, no un estudi. Si el cansament o les molèsties duren, el que cal és una consulta mèdica.
Vighi i cols., 2008 · Clinical & Experimental Immunology
Font
Referencia: Vighi G, Marcucci F, Sensi L, Di Cara G, Frati F. «Allergy and the gastrointestinal system». *Clinical & Experimental Immunology*, 2008;153(Supl. 1):3-6. PMID 18721321.
El teixit limfoide de l'intestí representa prop del 70 % de tot el sistema immunitari, i hi resideix al voltant del 80 % de les cèl·lules plasmàtiques.
Límit: Són dues xifres diferents i no s'han de barrejar. És una revisió sobre al·lèrgia i aparell digestiu; no estudia cap suplement. Repetida del mòdul 7.
Slavin, 2013 · Nutrients
Font
Referència: Slavin J. «Fiber and prebiotics: mechanisms and health benefits». *Nutrients*, 2013;5(4):1417-1435. PMID 23609775.
Què fa la fibra al còlon: serveix d'aliment a la microbiota, que en fermentar-la produeix àcids grassos de cadena curta, com el butirat.
Límit: És una revisió. Cada tipus de fibra fa coses diferents, i a la Unió Europea només hi ha declaracions autoritzades per a fibres concretes i amb condicions de quantitat.
Sonnenburg i Sonnenburg, 2014 · Cell Metabolism
Font
Referència: Sonnenburg ED, Sonnenburg JL. «Starving our microbial self: the deleterious consequences of a diet deficient in microbiota-accessible carbohydrates». *Cell Metabolism*, 2014;20(5):779-786. PMID 25156449.
La dieta industrial ha reduït la varietat de carbohidrats que arriben a la microbiota, en comparació amb la dels nostres avantpassats.
Límit: És un article de perspectiva, no una mesura. Repetida del mòdul 4.
Kumar i Kumar, 2019 · Carbohydrate Polymers
Font
Referència: Kumar S, Kumar R. «Role of acemannan O-acetyl group in murine radioprotection». *Carbohydrate Polymers*, 2019;207. PMID 30600029.
Descriu acemanà aïllat del gel d'àloe amb un pes d'una mica més d'un milió de daltons, format sobretot per manosa.
Límit: Només se'n fa servir la frase que descriu el material: l'estudi en si és de radioprotecció en ratolins. Repetida del mòdul 5.
Varki, 2011 · Glycobiology
Font
Referència: Varki A. «Since there are PAMPs and DAMPs, there must be SAMPs? Glycan "self-associated molecular patterns" dampen innate immunity, but pathogens can mimic them». *Glycobiology*, 2011;21(9):1121-1124. PMID 21932452.
Proposa que els glicans amb àcid siàlic funcionen com un senyal de «propi» que calma algunes cèl·lules defensives, i que certs microbis els imiten per passar desapercebuts.
Límit: És un article d'opinió que planteja una hipòtesi recolzada en estudis anteriors. No és un experiment.
Sender, Fuchs i Milo, 2016 · PLOS Biology
Font
Referència: Sender R, Fuchs S, Milo R. «Revised Estimates for the Number of Human and Bacteria Cells in the Body». *PLOS Biology*, 2016;14(8):e1002533.
Un adult de referència té uns 30 bilions de cèl·lules humanes i uns 38 bilions de bacteris, que pesen uns 200 grams. Cada deposició pot invertir la proporció.
Límit: Són estimacions, amb un marge d'error d'al voltant del 25 % per als bacteris, i canvien d'una persona a una altra.
Helander i Fändriks, 2014 · Scandinavian Journal of Gastroenterology
Font
Referència: Helander HF, Fändriks L. «Surface area of the digestive tract – revisited». *Scandinavian Journal of Gastroenterology*, 2014;49(6):681-689. PMID 24694282.
La superfície interior del tub digestiu fa entre 30 i 40 metres quadrats, no els 180 a 300 que donaven els llibres de text. Gairebé tota és de l'intestí prim.
Límit: És una estimació en adults sans, calculada a partir de mesures microscòpiques.
Stephen i Cummings, 1980 · Journal of Medical Microbiology
Font
Referència: Stephen AM, Cummings JH. «The microbial contribution to human faecal mass». *Journal of Medical Microbiology*, 1980;13(1):45-56. PMID 7359576.
En nou persones amb una dieta controlada, els bacteris eren el 54,7 % de la matèria sòlida de la femta.
Límit: És un estudi petit, de fa més de quaranta anys, amb una dieta britànica controlada.
Rose i cols., 2015 · Critical Reviews in Environmental Science and Technology
Font
Referència: Rose C, Parker A, Jefferson B, Cartmell E. «The Characterization of Feces and Urine: A Review of the Literature to Inform Advanced Treatment Technology». *Critical Reviews in Environmental Science and Technology*, 2015;45(17):1827-1879. PMID 26246784.
Revisió de la composició de la femta: la proporció de bacteris a la matèria sòlida va del 25 al 54 % segons els estudis.
Límit: És una revisió pensada per al tractament d'aigües residuals. El rang depèn de la dieta i del mètode de cada estudi.
Shuster i cols., 1975 · British Journal of Dermatology
Font
Referència: Shuster S, Black MM, McVitie E. «The influence of age and sex on skin thickness, skin collagen and density». *British Journal of Dermatology*, 1975;93(6):639-643. PMID 1220811.
En 148 persones de 15 a 93 anys, el contingut de col·lagen de la pell de l'avantbraç baixava al voltant d'un 1 % l'any durant la vida adulta.
Límit: És un estudi del 1975, mesurat en una sola zona del cos. No marca cap edat d'inici de l'envelliment. No hi ha declaracions autoritzades per al col·lagen pres com a complement.
Byrd i cols., 2018 · Nature Reviews Microbiology
Font
Referència: Byrd AL, Belkaid Y, Segre JA. «The human skin microbiome». *Nature Reviews Microbiology*, 2018;16(3):143-155. PMID 29332945.
La pell acull bacteris, fongs i virus, amb comunitats diferents a les zones greixoses, humides i seques, que es relacionen amb el sistema immunitari de la pell.
Límit: Bona part de la recerca se centra en malalties de la pell. No avalua cap cosmètic.
Sobre nosaltres · Qui som i per què fem aquesta web
Dues fonts, les mateixes que cita la pàgina «Sobre nosaltres» per explicar per què fem això. Totes dues són també al mòdul 4, amb el mateix límit.
González-Rodríguez i cols., 2017 · Nutrients · l'estudi ANIBES
Font
González-Rodríguez LG, Perea Sánchez JM, Aranceta-Bartrina J, y cols. «Intake and Dietary Food Sources of Fibre in Spain». *Nutrients*, 2017;9(4):326. PMID 28346353.
1.655 adults espanyols, amb registre dietètic de tres dies: 12,59 g de fibra al dia de mitjana, davant dels 25 g de referència de l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària. Aproximadament la meitat. És la dada amb què la pàgina explica per què ens vam posar a llegir.
Límit: Mesura fibra total, no la fracció de polisacàrids complexos, i no diu que calgui prendre cap suplement. Repetida del mòdul 4.
Passarelli i cols., 2024 · The Lancet Global Health
Font
Passarelli S, Free CM, Shepon A, y cols. «Global estimation of dietary micronutrient inadequacies: a modelling analysis». *The Lancet Global Health*, 2024;12(10):e1590-e1599. PMID 39218000.
Primera estimació mundial d'ingestes insuficients a partir de consum real. Més de 5.000 milions de persones no arriben a la ingesta adequada de iode, vitamina E i calci; més de 4.000 milions, de ferro, riboflavina, folat i vitamina C.
Límit: És un model d'ingestes, no una mesura de deficiències en persones. No parla de glicans ni recomana cap suplement. Repetida del mòdul 4.