BÀSICS
Sabies que...?
La natura no fa res per atzarDarrere de cada batec, de cada emoció i de la manera com el teu organisme busca el seu equilibri, hi ha un codi de comunicació fascinant. El teu cos és ple de dades que semblen de ciència-ficció, però que són una realitat sorprenent avalada per la ciència. Et convidem a descobrir com el teu cos, la teva ment i el teu intestí parlen el mateix idioma. Hem deixat enrere els mites per portar-te curiositats biològiques reals, explicades amb la seva font original, perquè entenguis com aquesta intel·ligència biològica treballa sense descans.
Saviesa materna:
l'escut per als més valents
Sabies que...?
No deixa de ser commovedor com la natura protegeix la vida en el seu moment més vulnerable. Quan un nadó neix prematur i els seus òrgans encara s'estan acabant de formar, la llet de la seva mare és diferent: en gairebé totes les etapes de la lactància conté més àcid siàlic que la de les mares de nadons nascuts a terme. Aquest compost —l'àcid N-acetilneuramínic— és un dels vuit sucres que vam veure al mòdul 3 i forma part dels gangliòsids del cervell. És com si la natura sabés exactament què necessita aquest nadó i en quin moment.
És, senzillament, la meravella de la vida en acció.
Referència: Wang B, Brand-Miller J, McVeagh P, Petocz P. «Concentration and distribution of sialic acid in human milk and infant formulas». The American Journal of Clinical Nutrition, 2001;74(4):510-515.
Renovació total:
el miracle del teu «nou jo»
Ho sabies?
El teu cos està en una reconstrucció constant. Cada dia renoves aproximadament 330.000 milions de cèl·lules: uns 80 grams de tu són completament nous avui. La gran majoria d'aquest esforç titànic passa a la sang i al recobriment de l'intestí, que es regeneren a una velocitat sorprenent. Altres cèl·lules, com les neurones, t'acompanyen tota la vida.
Mentre llegeixes això, el teu cos estrena gairebé quatre milions de cèl·lules cada segon!
Referència: Sender R, Milo R. «The distribution of cellular turnover in the human body». Nature Medicine, 2021;27(1):45-48.
El codi 3D:
el gran repte de la glicociència
Per si no ho sabies:
Si et preguntes per què s'ha parlat tan poc dels glicans fins ara, la resposta és en la seva complexitat sorprenent. Mentre que el famós ADN és un codi escrit en fila amb un alfabet de només 4 lletres, els glicans es construeixen en tres dimensions i es ramifiquen. Perquè te'n facis una idea: amb una paraula de sis lletres, l'alfabet de l'ADN permet formar 4.096 combinacions; amb el dels glicans, se'n poden crear més d'un bilió d'estructures diferents. És un laberint tan immens que les Acadèmies Nacionals de Ciències dels Estats Units el van descriure com un dels grans reptes pendents de la ciència.
Mentre l'ADN és el plànol de com estàs dissenyat, els glicans són un dels llenguatges amb què les teves cèl·lules es reconeixen cada segon.
Referència: Laine RA. «A calculation of all possible oligosaccharide isomers both branched and linear yields 1,05 × 10¹² structures for a reducing hexasaccharide». Glycobiology, 1994;4(6):759-767.
Referència: National Academies of Sciences. Transforming Glycoscience: A Roadmap for the Future. The National Academies Press, 2012.
L'eix intestí-cervell:
el «segon cervell» que parla més que no escolta
Una dada fascinant:
Sovint pensem que el cervell del cap dona totes les ordres, però el teu sistema digestiu té el seu propi centre de comandament. El teu intestí conté entre 200 i 600 milions de neurones, tantes com la medul·la espinal, i està connectat amb el cap a través d'una autèntica autopista: el nervi vague.
Però el més curiós és la direcció del trànsit: entre el 80 i el 90 % de les fibres del nervi vague porten informació cap al cervell, i no al revés. Per ell hi pugen notícies de l'intestí, però també del cor, del fetge o dels pulmons. Els teus òrgans informen constantment el cervell del que passa allà baix.
El teu cos no para de parlar-se a si mateix: escoltar-lo també és cuidar-se.
Referència: Furness JB. «Enteric nervous system». Scholarpedia.
Referència: Breit S, Kupferberg A, Rogler G, Hasler G. «Vagus Nerve as Modulator of the Brain-Gut Axis in Psychiatric and Inflammatory Disorders». Frontiers in Psychiatry, 2018;9:44.
Referència: Carabotti M, Scirocco A, Maselli MA, Severi C. «The gut-brain axis: interactions between enteric microbiota, central and enteric nervous systems». Annals of Gastroenterology, 2015;28(2):203-209.
Vitalitat de veritat:
Més enllà de "no estar malalt"
T'hi havies aturat a pensar...?
Tenir salut no és el mateix que «no estar malalt». Sovint ens acostumem a viure a mig gas i pensem que, com que no tenim cap diagnòstic mèdic, estem sans. Però la mateixa Organització Mundial de la Salut ho va deixar clar a la primera línia de la seva Constitució, el 1946: «La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l'absència d'afeccions o malalties».
Sentir cansament constant, digestions pesades o boira mental no hauria de ser «el normal», i sempre és un bon motiu per consultar un metge i descartar altres causes. El teu cos està dissenyat d'una manera fascinant per buscar l'equilibri.
No et conformis que no et faci mal res: escolta el que el teu cos t'explica.
Referència: Organització Mundial de la Salut. Constitució, adoptada el 1946 i en vigor des del 1948.
El teu escut interior:
la llar de les teves defenses
Encara que sembli ciència-ficció:
El teu intestí és molt més que un tub per digerir el menjar: és l'òrgan immunitari més gran de tot el cos. El teixit que el recorre acull prop del 70 % de tot el sistema immunitari i al voltant del 80 % de les cèl·lules encarregades de fabricar els anticossos que protegeixen les mucoses. I té tot el sentit: com que és la superfície de contacte més gran amb tot el que menges, necessita tenir els seus guardians sempre alerta i en primera línia.
El teu intestí no només digereix: també vigila.
Referència: Vighi G, Marcucci F, Sensi L, Di Cara G, Frati F. «Allergy and the gastrointestinal system». Clinical & Experimental Immunology, 2008;153(Supl. 1):3-6.
El poder de la fibra:
el secret de la varietat
I això, ho sabies?
Incorporar fibra al teu dia a dia fa molt més que ajudar-te a anar al lavabo. Quan dones al teu cos una bona quantitat i varietat de fibres vegetals:
- Alimentes la teva microbiota: la fibra que arriba al còlon és l'aliment dels teus bacteris beneficiosos.
- Generes energia local: en fermentar-la, aquests bacteris produeixen àcid butíric, la principal font d'energia de les cèl·lules del còlon.
El secret és la diversitat. Encara que mengis fruita i verdura, la dieta moderna té molta menys varietat de fibres que la dels nostres avantpassats, i cada tipus de fibra alimenta bacteris diferents.
Donar aquesta diversitat vegetal al teu cos és el millor banquet que pots oferir als guardians del teu escut protector!
Referència: Slavin J. «Fiber and prebiotics: mechanisms and health benefits». Nutrients, 2013;5(4):1417-1435.
Referència: Sonnenburg ED, Sonnenburg JL. «Starving our microbial self: the deleterious consequences of a diet deficient in microbiota-accessible carbohydrates». Cell Metabolism, 2014;20(5):779-786.
El gegant amagat al gel d'àloe
Una dada interessant:
Sabies que una sola molècula del gel d'àloe pot pesar tant com un milió d'àtoms d'hidrogen?
Els químics mesuren les molècules en daltonsi un dalton és, més o menys, el que pesa un àtom d'hidrogen. L'aigua pesa 18 daltons; el sucre de taula, 342 daltons.
Un grup d'investigadors que va aïllar acemanà, el polisacàrid del gel d'àloe vera, va mesurar molècules d'una mica més d'un milió de daltons: cadenes llarguíssimes formades sobretot per manosa.
En una gota de gel d'àloe hi caben arquitectures que ni ens imaginem.
Referència: Kumar S, Kumar R. «Role of acemannan O-acetyl group in murine radioprotection». Carbohydrate Polymers, 2019;207.
Comunicació cel·lular:
el secret de l'equilibri
Coneixies aquest secret?
Per mantenir-te amb vida i funcionar en harmonia, les teves cèl·lules necessiten saber exactament qui és qui. Imagina una ciutat amb bilions d'habitants on tothom s'identifica a l'instant. Els glicobiòlegs han proposat que un dels senyals més importants de «soc de casa» és un sucre que recobreix les teves cèl·lules: l'àcid siàlic. Algunes cèl·lules defensives el llegeixen i, en reconèixer-lo, es calmen en lloc d'atacar.
I aquí ve el que sorprèn: alguns microbis han après a disfressar-se amb aquest mateix sucre per passar desapercebuts. Una autèntica cursa de disfresses entre els microbis i les teves defenses.
La base del teu equilibri és una bona conversa entre les teves cèl·lules!
Referència: Varki A. «Since there are PAMPs and DAMPs, there must be SAMPs? Glycan "self-associated molecular patterns" dampen innate immunity, but pathogens can mimic them». Glycobiology, 2011;21(9):1121-1124.
Més bacteris que cèl·lules?
L'empat del teu microcosmos interior
El mite davant de la ciència:
Durant dècades es va repetir el mite que tenim deu bacteris per cada cèl·lula humana. La ciència ho ha corregit i la partida està gairebé empatada: s'estima que que un adult mitjà acull uns 30 bilions de cèl·lules humanes davant d'uns 38 bilions de bacteris. Lluny de ser invasors, aquests microorganismes són els guardians de l'escut protector del qual parlàvem abans. En conjunt pesen uns 200 grams i formen un sistema cooperatiu amb tu. Ets, literalment, un ecosistema que camina.
Però el detall més divertit que apunten els investigadors és com canvia aquesta xifra al llarg del dia. Com que la immensa majoria de la teva microbiota viu al còlon i cada deposició n'expulsa aproximadament un terç, cada vegada que vas al lavabo la balança s'inclina i tornes a ser, per una estona, més humà que microbi!
Cuidar la teva alimentació i el teu estil de vida és la millor manera que aquest microcosmos interior sorprenent convisqui amb tu en equilibri.
Referència: Sender R, Fuchs S, Milo R. «Revised Estimates for the Number of Human and Bacteria Cells in the Body». PLOS Biology, 2016;14(8):e1002533.
El mite de la pista de tennis:
el teu «apartament» interior
Increïble, però cert:
Durant anys, els llibres de text van afirmar que si despleguéssim la superfície del nostre sistema digestiu, ocuparia el mateix que una pista de tennis. Però és un mite! El 2014, dos investigadors la van tornar a mesurar amb tècniques de microscòpia i van corregir la dada: la superfície real del teu tub digestiu fa entre 30 i 40 metres quadrats. És a dir, portes un petit apartament tipus estudi enrotllat a dins teu!
Gairebé tota aquesta superfície correspon a l'intestí prim, i existeix amb una sola finalitat: capturar les vitamines, els minerals i els nutrients que menges. És una gran frontera vital.
Perquè aquesta frontera funcioni bé, el secret no és intentar «netejar-la» de manera agressiva, amb purgues extremes o dietes «detox» sense fibra, sinó cuidar el seu ecosistema. I això comença per una cosa tan senzilla com menjar variat i amb fibra.
Fes que cada àpat compti de veritat!
Referència: Helander HF, Fändriks L. «Surface area of the digestive tract – revisited». Scandinavian Journal of Gastroenterology, 2014;49(6):681-689
El rastre visible de la teva microbiota:
un ecosistema viu
Alguna vegada t'ho has preguntat...?
Si eliminem l'aigua, una gran part de la matèria sòlida de la femta, entre una quarta part i una mica més de la meitat, està formada per microorganismes. Lluny de ser només «deixalles» del menjar, el que el teu cos elimina és el reflex d'un ecosistema en evolució constant.
Cada dia, milers de milions de bacteris de la teva microbiota intestinal completen el seu cicle de vida i són expulsats per deixar lloc a noves generacions. Aquest relleu continu és un senyal que el teu sistema digestiu treballa i es renova. Per això té tant de sentit alimentar els teus guardians amb fibra variada.
La teva digestió no és només un procés mecànic: és un procés sorprenentment viu!
Referència: Stephen AM, Cummings JH. «The microbial contribution to human faecal mass». Journal of Medical Microbiology, 1980;13(1):45-56
Referència: Rose C, Parker A, Jefferson B, Cartmell E. «The Characterization of Feces and Urine: A Review of the Literature to Inform Advanced Treatment Technology». Critical Reviews in Environmental Science and Technology, 2015;45(17):1827-1879.
El rellotge del col·lagen:
desmuntant el mite dels 25 anys
Una cosa que et sorprendrà:
Durant molt de temps s'ha repetit que la pell comença a envellir en fer 25 anys. Però la ciència ens diu una altra cosa! Un estudi clàssic va mostrar que la pèrdua de fermesa no té un botó d'encesa a una edat exacta, sinó que és un procés constant: el contingut de col·lagen de la pell disminueix al voltant d'un 1 % cada any al llarg de tota la vida adulta.
El col·lagen actua com les columnes que donen fermesa a la teva pell, mentre que l'elastina funciona com les molles que li retornen la flexibilitat. En anar perdent densitat any rere any, aquesta estructura interna es va afeblint a poc a poc.
Cada línia de la teva pell explica una part de la teva història.
Referència: Shuster S, Black MM, McVitie E. «The influence of age and sex on skin thickness, skin collagen and density». British Journal of Dermatology, 1975;93(6):639-643
L'escut protector invisible:
la microbiota de la teva cara
Per si no ho sabies:
Igual que el teu intestí, la teva pell acull milions de bacteris, fongs i virus que formen un ecosistema únic. Aquests microorganismes no són iguals a tot el cos: les zones greixoses, com la cara, i les més seques, com l'avantbraç, tenen comunitats diferents. I es relacionen amb el sistema immunitari de la pell, que és la teva primera frontera amb l'exterior.
Cuida la flora de la teva cara i deixa que la teva pell reveli la seva llum natural més autèntica.
Referència: Byrd AL, Belkaid Y, Segre JA. «The human skin microbiome». Nature Reviews Microbiology, 2018;16(3):143-155.
Si t'ha picat la curiositat
El recorregut «El llenguatge de les cèl·lules» explica la història completa en set mòduls, amb totes les seves fonts.
COMENÇAR EL RECORREGUTDESCOBRIR EL GI-BIOME